Els ajuntaments gironins neguen haver realitzat canvis en l’empadronament
Girona, Salt, Figueres i Santa Coloma de Farners consideren que no posen traves per empadronar-se al seu municipi
L’alcaldessa de Ripoll es nega a donar explicacions, tot i haver provocat que es reobri un estudi sobre el padró
Un grup de nens de famílies d’origen migrant juguen a futbol en una plaça de Ripoll. / Jordi Otix
La inclusió de set ajuntaments de la província de Girona (Ripoll, Salt, Girona, Figueres, Santa Coloma de Farners, Amer i Arbúcies) a la llista de municipis catalans que no estan garantint el tràmit bàsic de l’empadronament ha provocat diverses reaccions als ens locals gironins, però tots els ajuntaments que han volgut explicar la seva versió argumenten el mateix: no hi ha hagut cap canvi en la forma d’empadronament. El llistat es va elaborar per primera vegada abans de les eleccions 28 de maig passat per la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc) i les Sindicatures de Greuges locals
«No hi ha hagut canvis»
Sergi Font, tinent d’alcaldia de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament de Girona, va assegurar que van veure «estrany» que els incloguessin en la llista i va afegir que «no hi ha hagut cap canvi, no només en els darrers sis mesos, sinó en els darrers anys en la forma que es fa el padró». Font va afirmar que «ens hem posat en contacte amb la Coordinadora d’ONG per entendre quins són els motius essencials pels quals consideraven que l’Ajuntament de Girona havia d’estar aquí dins». Segons va explicar Font, l’Ajuntament ha analitzat els punts de millora en l’empadronament que els proposava la coordinadora d’ONG i «algunes les incorporarem sense cap mena de problema i d’altres considerem que ja estan prou cobertes». Alguns dels punts a millorar que segons l’Ajuntament «ja s’han solucionat», són la manca de claredat informativa i la poca facilitat de lectura a la web. Per aquest motiu, Girona conclou que «els suggeriments han sigut ben rebuts».
Pel que fa a Salt i Santa Coloma de Farners, la visió sobre aquesta problemàtica és molt similar. Els dos ajuntaments asseguren no haver modificat cap criteri des de fa temps a l’hora de fer els empadronaments als ciutadans que ho sol·liciten, més enllà de l’adaptació als canvis normatius que es poden haver anat produint en els darrers anys. Per altra banda, fonts de l’Ajuntament de Salt van assegurar que «cada dia es fan una desena d’empadronaments al municipi i s’analitza cas per cas per poder-ho portar-lo a terme».
Finalment, l’equip de govern de Figueres s’ha mostrat contrariat per haver estat inclòs en aquest llistat de municipis catalans: «Neguem taxativament la informació d’aquestes associacions i entitats, que desconeixem d’on han extret ni com aquestes dades, i d'acord amb quins criteris s’ha fet. Però en tot cas no és en base a cap informació oficial de l’Ajuntament», van expressar a Diari de Girona.
Sense explicacions de Ripoll
L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, no ha volgut donar cap explicació, tot i que la situació que es viu al municipi és la que ha provocat que la Sindicatura de Greuges hagi reobert un estudi sobre el padró. Les dificultats que l’alcaldessa ultra posa a l’empadronament de ciutadans, publicades a El Periódico -del mateix grup editorial que Diari de Girona-, ha aixecat les alarmes i ara l’organisme que dirigeix Esther Giménez-Salinas analitzarà si es produeixen actuacions similars en altres poblacions de Catalunya. Aquest diari també va intentar contactar amb els responsables de l’empadronament d’Amer i Arbúcies, sense que hagi estat possible.
Subscriu-te per seguir llegint
