Augmenten els ajuntaments que dificulten l’accés al padró

«El que passa a Ripoll és molt greu, sabem que la nova alcaldessa està impedint l'accés al padró a molts dels seus habitants, però no és un cas excepcional. Estem detectant que hi ha molts municipis que s'estan sumant a aquest discurs i cada cop hi ha més traves per empadronar-se després de les darreres eleccions municipals», explica Núria Paloma, responsable d'incidència de la coordinadora d'ONG solidàries a les comarques de Girona i el Maresme. Més enllà del partit ultra Aliança Catalana, cada cop són més els alcaldes de diferents partits que intenten impedir que persones nouvingudes als seus municipis accedeixin a l'educació o la sanitat pública. Després de les darreres eleccions, i el creixement del discurs ultra, les ONG han iniciat nous recomptes per posar el problema sobre la taula. 

«Més enllà de Ripoll, el discurs xenòfob està calant a molts ajuntaments. No voler empadronar els ciutadans nouvinguts és un comportament racista. Aquest argumentari està calant i les conseqüències en la cohesió social poden ser molt greus», opina Paloma. «Què aconsegueixen si no els empadronen?», es pregunta Lluís Puigdemont, membre de la comissió d'habitatge de la federació Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). «La gent no deixarà de venir. El problema és que en limiten l'accés a l'estat del benestar, i això trenca un model de país, de cultura i de cohesió», critica. 

El padró es considera la porta d'accés als drets fonamentals. És per això que des de fa alguns anys les entitats socials han començat a registrar, i assenyalar, els ajuntaments que posen traves a aquest procediment, que és clau per accedir a l'atenció sanitària, l'escolarització, els ajuts socials o la regularització administrativa per als migrants. 

Abans de les eleccions municipals del 28 de maig passat, la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc) i les Sindicatures de Greuges locals van presentar un mapatge de les vulneracions al padró a Catalunya que va avançar El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial que Diari de Girona. Havien detectat 49 ajuntaments catalans que no estaven garantint aquest tràmit bàsic, una gran majoria situats a l'àrea metropolitana de Barcelona com l'Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet. Això ha provocat l'aparició de màfies del padró, que a canvi d'imports de fins a 500 euros faciliten l'empadronament. 

«Cada vegada hi ha més ajuntaments, de totes les sigles, que estan assumint actituds racistes aplicant canvis de criteri a l'hora de garantir l'accés al padró per guanyar vots», explica Lluís Puigdemont. «Hem identificat que hi ha molts ajuntaments que creuen que si són molt garantistes amb el padró poden generar un efecte trucada, i per això posen traves», segueix Paloma. 

De fet, les entitats socials a Girona ja han començat un recompte de nous governs locals que canvien i dificulten aquest tràmit. També a Tarragona estan iniciant recomptes d'aquesta mena, i a Badalona les entitats detecten més traves després de l'arribada de Xavier Garcia Albiol. 

La llista de Paloma, que està en procés d'elaboració amb el suport de diferents entitats i moviments socials, ja compta amb sis municipis nous a la província de Girona: Santa Coloma de Farners, Figueres, Girona, Arbúcies, Salt i Amer. Els tres primers han canviat de govern i alcalde. Junts ha desbancat ERC a Santa Coloma de Farners ia Figueres, on fins al 28-M governava un quadripartit d'esquerres. I a Girona s'ha passat d'un govern de Junts en minoria a un tripartit liderat per la CUP juntament amb Junts i ERC. A Arbúcies segueix governant Entesa per Arbúcies; a Amer, Junts; i a Salt, ERC. 

En què es tradueixen aquestes traves? «Demanen més documentació de la que correspon, i que a més a més no consta enlloc, per exemple un document d'autorització del propietari de l'habitatge», explica Puigdemont. «A Arbúcies, un clàssic de vulneració al padró, ara a més obliguen tots els que es volen empadronar a esperar al carrer», afegeix. 

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona