La Síndica de Greuges reobre un estudi sobre el padró a Catalunya arran del cas de Ripoll

La Sindicatura de Greuges de Catalunya que dirigeix Esther Giménez-Salinas ha reobert un estudi sobre l'empadronament a Catalunya per analitzar les traves que posen els ajuntaments als ciutadans que volen fer aquest tràmit. Una decisió presa després de llegir la informació d'EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Diari de Girona, sobre les dificultats que l'alcaldessa ultra de Ripoll, Silvia Orriols, està posant aquells ciutadans que volen empadronar-se al municipi. Unes traves que afecten drets bàsics de les persones com són l'atenció sanitària o l'escolarització.

L'any passat, el Fòrum de Síndics va detectar problemes a Arbúcies, Lloret o Palafrugell a més d'altres nou municipis de Catalunya

Fa mesos que la Sindicatura de Greuges rep queixes sobre els problemes per empadronar-se a Catalunya . De fet, el maig del 2023, coincidint amb les eleccions municipals, la síndica va col·laborar amb diverses entitats socials, síndics locals i associacions de veïns per traçar un mapa d'ajuntaments que estaven posant problemes per empadronar als seus municipis veïns en situació més vulnerable, la majoria d'origen migrant o nouvinguts. Aquesta vegada, tal com va explicar EL PERIÓDICO, la Sindicatura de Greuges havia recopilat els casos de quatre municipis: Canyelles (Garraf), Fogars de la Selva (La Selva), Martorell (Baix Llobregat) i Premià de Mar (Maresme).

Dubtes de legalitat

Ara, el cas de la família de Brahim Bounash de Ripoll ha tornat a posar el tema sobre la taula, amb tota la seva cruesa. Bounash fa 16 anys que resideix i treballa a la capital del Ripollès. El novembre passat, va poder portar la seva dona i els seus tres fills. A dia d'avui, els menors fa més d'un mes que esperen per ser escolaritzats i encara no disposen de targeta sanitària ni de pediatre de referència. Aquesta situació ha fet saltar totes les alarmes a la Sindicatura. Al municipi hi ha almenys una desena de famílies esperant poder empadronar-se.

"Temem que sigui una il·legalitat i volem fer un seguiment dels municipis catalans que no ho estan fent bé"

"Temem que sigui una il·legalitat i volem estudiar-ho a fons", expliquen fonts de la Sindicatura a aquest diari. A la Sindicatura saben que les pràctiques d'Orriols no són un cas aïllat . "No tenim una llista completa i rigorosa sobre les males pràctiques a l'empadronament ni coneixíem el que està passant a Ripoll. És per això que volem fer un seguiment dels municipis catalans que no ho estan fent bé i fer un estudi general, amb un mapa més detallat", exposen fonts de la Sindicatura de Greuges de Catalunya.

De fet, la Sindicatura ja està intentant posar-se en contacte amb tots els afectats a Ripoll ia la resta de municipis que dilaten el procés d'empadronament, un tràmit a què obliga la llei. La normativa preveu un termini de tres mesos per executar el tràmit. Alguns consistoris, com el de Ripoll, juguen amb aquest marge de temps per demorar el procés.

La Sindicatura es posarà en contacte amb la desena de famílies afectades per les males pràctiques a Ripoll

Des de la Sindicatura volen deixar clar que els ciutadans en aquesta situació no quedaran desemparats. "Que sàpiguen que poden comptar amb nosaltres , que ens poden explicar el que ha passat i iniciarem una investigació per determinar si s'estan vulnerant els seus drets", expliquen fonts de l'organisme. En el cas de Ripoll, el paper d'aquesta institució és clau, ja que aquest municipi no té síndic local propi.

Els 'síndics' locals

Els síndics locals també estan pendents del tema. "Fa anys que venim investigant el que està passant al padró dels municipis on tenim representació. En molts casos és la mateixa Generalitat la que ens avisa", explica Francesc Mateu , director del Fòrum de Sindics Locals de Catalunya.

"La majoria de casos els hem pogut resoldre, però tenim problemes especials amb les persones que viuen en habitacions de relloguer i volen empadronar-se: molts municipis no els deixen", insisteix Mateu. La casuística de persones que viuen en habitacions de relloguer, o fins i tot dels que viuen en barraques o al carrer, també està contemplada a la llei d'empadronament, que estableix la figura del padró sense domicili fix, el conegut com a padró social.

L'any passat, el Fòrum de Síndics va detectar problemàtiques en una dotzena de municipis: Arbúcies (La Selva), Arenys de Mar (Maresme), Igualada (Anoia), L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Lloret de Mar (La Selva), Mollet (Vallès Oriental), Palafrugell (Baix Empordà), Reus (Baix Camp), Rubí (Vallès Occidental), Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Terrassa (Vallès Occidental) i Vic (Osona).

Menys del 5% de municipis catalans compten amb la figura del Síndic de Greuges municipal. A Ripoll fa anys que no existeix, després que no es garantís el relleu de l'antic síndic. "Es pot tornar a crear si ho accepten tres cinquenes parts del ple municipal", insisteix Mateu, conscient que els síndics són una figura clau, especialment als municipis més allunyats de les zones metropolitanes, aïllats i els ciutadans dels quals en situació més vulnerable tenen més dificultats per denunciar els drets.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona