Les traves d’Orriols inciten el mercat negre per empadronar-se a Ripoll

«Sí, jo he pagat 100 euros per empadronar-me a mi i el meu fill a Ripoll», explica un migrant a El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari, de manera anònima. 

D’altres, a cara descoberta, expliquen que els han demanat fins a 200 euros per persona, però encara no s'han atrevit a fer el pas, conscients que el padró és un tràmit gratuït i obligatori i que, per tant, no volen ser víctimes d’una estafa com aquesta.

Hi ha qui ho justifica o ho veu fins i tot com una ajuda. «Gràcies a aquestes persones els meus fills poden anar a l'escola, el metge... i podrem tenir papers», insisteixen els que sí que hi han accedit. La realitat és que les traves que l’alcaldessa ultra del municipi, Sílvia Orriols, posa per dificultar aquest tràmit als immigrants està provocant l’existència d’un mercat negre de l’empadronament.

Veïns de Ripoll s'organitzen per ajudar els migrants a accedir al padró, l'escola i la sanitat

No és una realitat exclusiva de Ripoll. Fa cinc anys que El Periódico va avançar que a Catalunya operen màfies que ofereixen empadronament a canvi de quantitats de diners, aprofitant-se dels impediments que alguns ajuntaments posen a aquelles persones que viuen en llocs precaris. 

A alguns municipis de l'àrea de Barcelona les xifres superen els 500 euros per persona. El que és nou és que això passi ara a Ripoll, una localitat on, abans de l'arribada d'Orriols, no s'havia registrat ni una queixa ciutadana sobre el padró, com sí que passava en altres ciutats.

Els ajuntaments gironins neguen haver realitzat canvis en l’empadronament

Grays Dayana Prada és una dona colombiana que el 28 d'agost passat va arribar a Ripoll amb els seus dos fills de 6 i 13 anys. Venien a retrobar-se amb el seu marit i pare, Óscar Leandro, sol·licitant d'asil, que sí que va aconseguir empadronar-se a Ripoll perquè ho va fer abans de l'arribada d'Orriols. La família viu a una habitació, no té diners per a més. Grays i els nens ja fa més de quatre mesos que no tenen padró. «M’han ofert 200 euros per persona per empadronar-nos», explica la mare. En total, 600 euros.

La dona, que treballa fent neteja domèstica i cuidant persones grans a domicili, fa setmanes que estalvia per poder contactar amb els estafadors que li ofereixen el padró a canvi de diners.

 Però encara no ha fet el pas. «No perquè no vulgui, sinó perquè m'ofereixen una direcció diferent per cadascun de nosaltres... i jo no ho vull això. Si ens empadronen en un altre lloc, almenys que estiguem tots tres junts», segueix Dayana.

Sílvia Orriols, la ripollesa identitària que ha posat el debat migratori sobre la taula

«El que sigui pels fills»

Els nens estan escolaritzats a Ripoll, però encara no han trepitjat cap consulta mèdica. «Jo sé que el padró és gratuït però un està disposat a fer el que faci falta pels fills», insisteix Dayana.

A Nazareth Rebolledo i Luis Olivares també els han ofert empadronament a canvi de 200 euros. La parella d’origen veneçolà va arribar a Ripoll fa sis mesos. La dona va aconseguir empadronar-se el juny, abans que Orriols canviés el procediment. L’home està empadronat a Barcelona. Però els seus fills, de 13 i 15 anys, arribats el desembre, són ciutadans fantasma que no consten a cap registre. No tenen accés a la sanitat pública i encara no han trepitjat cap aula. «Hi ha persones que viuen aquí, saben què estàs passant i et diuen que tenen contracte de lloguer o un pis al seu nom. Si pagues el que et diuen t’acompanyen a l’ajuntament, diuen que vius amb ells i t’empadronen», explica Rebolledo.

Aquest matrimoni tampoc no ho ha intentat. A casa escassegen els diners, tots dos tenen feines molt precàries. «A final de mes mengem gràcies al que ens deixen els veïns, no ens arriba per a tot el mes. Si tingués uns quants diners ja ho hauríem pagat, pels teus fills fas el que faci falta», reconeixen.

El govern espanyol dona 20 dies a l'alcaldessa de Ripoll perquè expliqui la seva gestió del padró

«Els estafadors apugen tarifes»

I aquesta és precisament la justificació que donen altres veïns de Ripoll que sí que han entrat al mercat negre del padró. «Per la salut i el futur dels teus fills fas el que faci falta», expliquen demanant anonimat. Aquesta persona detalla que a mesura que passen les setmanes, els estafadors pugen les tarifes, sabedors dels impediments que el nou Govern local està posant als estrangers.

El Periódico s'ha tornat a posar en contacte amb l'Ajuntament de Ripoll per preguntar-li per tota aquesta problemàtica, però el consistori segueix sense voler fer declaracions.

Juristes vinculats amb ONGs a Catalunya estudien presentar una denúncia per discriminació sobre aquest tema, veient que la Generalitat no obre cap investigació d'ofici. Adam Majó, director general de Drets Humans de la Conselleria d'Igualtat, és partidari d'una cimera d'alcaldes sobre el tema, ja que Ripoll no és l'únic municipi afectat.

La Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ja ha manifestat la voluntat d'estudiar el cas de Ripoll. El Govern central ha donat 20 dies a Orriols perquè doni explicacions de com gestiona l'empadronament al municipi, i ha avisat que si no compleix, en darrer terme, podria recórrer a l'Advocacia de l'Estat.

La Comissió Europea també ha demanat informació a Espanya sobre el cas de Ripoll, conscient que l'extrema dreta no pot ignorar els drets bàsics dels ciutadans.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint