Veïns de Ripoll s'organitzen per ajudar els migrants a accedir al padró, l'escola i la sanitat

En veure que cap administració s'ha personat a Ripoll per atendre o ajudar a les persones que estan en llista d'espera per a empadronar-se al municipi, i conscients que els seus veïns no poden estar tres mesos sense escola, sense targeta sanitària i sense accedir als drets més bàsics, alguns veïns han començat a organitzar-se per acompanyar als nous habitants de la capital de la comarca del Ripollès. Tal com ha pogut comprovar El Periódico de Catalunya, Sílvia Orriols, la nova alcaldessa d'ultradreta està demorant els tràmits i imposant traves per aconseguir l'empadronament, posant en escac l'accés a l'escolarització o la sanitat pública.

És encara una idea inicial, però comença a cobrar vida. Diversos veïns de Ripoll, acompanyats per moviments i entitats socials, estan ideant estratègies per acompanyar a totes les famílies nouvingudes que no poden empadronar-se de manera immediata en el municipi. Malgrat tenir escriptures de propietat, un contracte de lloguer en regla i tota la documentació necessària, Orriols obliga a tots els sol·licitants del padró a esperar tres mesos per poder registrar-se en el padró municipal. Això fa que es demori l'escolarització dels menors, però sobretot que aquestes famílies no puguin accedir a la sanitat catalana, entre altres serveis.

La idea de la societat civil ripollesa és ajudar aquestes famílies a realitzar els tràmits. "Estem tractant de veure com donem suport a aquests tràmits com la sanitat, l'educació, el padró... veure les dificultats que tenen els afectats i tractar d'ajudar-los a accedir als drets bàsics", expliquen les persones que s'estan implicant en aquesta idea, que demanen anonimat donat el clima que es viu en la població.

Registre d'afectats

Fonts jurídiques apunten que seria essencial poder comptar amb un registre amb tots els afectats. Alguns veïns expliquen que podria haver-hi més de 40 famílies afectades. Si es registressin tots els afectats per les traves d'Orriols i l'estat dels seus tràmits, també podria comprovar-se si, passats els tres mesos per donar una resposta que permet la llei del padró, l'alcaldessa fa efectiu el seu dret. En cas d'allargar-se més 90 dies, es podria interposar una demanda per incompliment de la legalitat vigent.

Des que El Periódico de Catalunya va publicar els impediments sobre el padró, diversos juristes i representants polítics van apuntar que qui hauria de fer aquesta gestió, traslladar-se a Ripoll i registrar cas per cas hauria de ser la Conselleria d'Igualtat i Feminismes, a través de la direcció general de Drets Humans. El seu director, Adam Majó, va explicar que el que passa a Ripoll podria considerar-se un cas de discriminació, però va emplaçar els afectats a denunciar el seu cas per comptar amb les proves necessàries. Conscients que molts dels afectats no coneixen els seus drets, tenen por de ser assenyalats o no saben com interposar una denúncia, alguns veïns han decidit ser ells, des de la solidaritat, els qui acompanyin als migrants. O, almenys, intentar-ho.

La Generalitat de Catalunya continua sostenint que la millor manera d'atallar aquest problema és organitzant una cimera d'alcaldes sobre l'empadronament, ja que Ripoll no és l'únic municipi que dificulta l'accés a aquest tràmit. És molt habitual que les persones que resideixen en habitacions o en llocs precaris sense un document que l'expliciti, no puguin empadronar-se en moltes ciutats catalanes, a pesar que la llei sí que ho permet. De fet, la Generalitat fa set anys que no desplega el reglament que podria ajudar al fet que els veïns de Ripoll que no aconsegueixen empadronar-se sí que puguin accedir a la sanitat pública. Després que El Periódico de Catalunya revelés la situació a Ripoll, s'han compromès a tirar-ho endavant.

Protesta a Ripoll

En canvi, la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salines, ja ha manifestat la seva voluntat d'estudiar el cas de Ripoll, igual que altres municipis catalans. A pesar que s'ha posat en contacte amb alguns dels afectats, i ha comprovat l'estat dels seus tràmits, encara no s'ha traslladat al municipi. El govern espanyol ha donat 20 dies a Orriols perquè doni explicacions de com està gestionant l'empadronament en el municipi, i ha avisat que si no compleix, en últim terme podria recórrer a l'Advocacia de l'Estat. També la Comissió Europea ha demanat informació a Espanya sobre el cas de Ripoll, conscient que l'extrema dreta no pot ignorar els drets bàsics.

Aquest dissabte, uns 200 veïns del poble es van manifestar enfront del consistori per exigir el dret al padró i per criticar els discursos racistes i d'extrema dreta. Aquest diumenge, diversos assistents es mostraven orgullosos de l'èxit de la protesta: "A Ripoll, ajuntar 200 persones en ple hivern és una barbaritat". L'alcaldessa Orriols, que es va presentar en la plaça de l'Ajuntament una vegada va acabar la concentració, segueix sense voler respondre a les preguntes d'aquest diari sobre el canvi de l'empadronament a Ripoll. A les xarxes socials sí que ha reaccionat a les informacions, confirmant-les o desafiant les peticions del govern de Pedro Sánchez.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint