El govern espanyol dona 20 dies a l'alcaldessa de Ripoll perquè expliqui la seva gestió del padró

El subdelegat del Govern a Girona, Albert Bramón, ha demanat explicacions a l'alcaldessa de Ripoll, l'ultra Silvia Orriols, sobre la gestió de l'empadronament en el municipi. Bramón ha enviat una carta al consistori aquest dijous a la tarda, a petició del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, després de llegir els reportatges d'El Periódico de Catalunya sobre els canvis en la tramitació del padró que estan deixant sense accés mèdic ni escola a menors nouvinguts al municipi. En la seva carta, Bramón dona 20 dies a Orriols perquè doni explicacions en un exhaustiu informe.

Les informacions publicades per El Periódico de Catalunya sobre l'empadronament a Ripoll han arribat fins als despatxos de la delegació del Govern a Catalunya. La subdelegació a Girona ha enviat una carta a l'alcaldessa, ja que tem que la seva manera d'empadronar, i les demores obligades a les quals està sotmetent als seus ciutadans, "poden suposar una vulneració de l'ordenament jurídic vigent". Treballadors municipals de l'Ajuntament de Ripoll han revelat que Orriols ha modificat el procés per a dilatar-lo al màxim. "Abans s'empadronava al moment. Però l'alcaldessa va voler canviar els protocols i des de setembre no s'empadrona a ningú fins passats tres mesos, que és el termini màxim que marca la llei", han explicat.

Davant aquesta situació, el govern de Pedro Sánchez dona 20 dies hàbils a Orriols perquè presenti un informe en el qual expliqui "la forma en què l'Ajuntament de Ripoll exerceix la seva competència en matèria del padró d'habitants i dona compliment a la normativa estatal vigent", segons la missiva. Aquest informe ha d'explicar "la forma de tramitació dels expedients", "els requisits exigits als habitants del municipi de Ripoll" i "els terminis de resolució dels expedients".

En aquesta carta, el subdelegat també recorda que l'Ajuntament de Ripoll fa quatre mesos que no envia les actes dels plens municipals i els acords presos en el consistori, una obligació a la qual es deuen tots els ens locals. Igual que amb l'informe sobre el padró, Bramón li dona a Orriols 20 dies perquè enviï aquestes actes.

La Síndica i el Govern

El Govern és l'última de les administracions a prendre cartes en l'assumpte després de les informacions publicades sobre el procés d'empadronament. La Síndica de Greuges ha reactivat un estudi sobre l'empadronament a Catalunya. Segons ha pogut saber aquest diari, responsables de l'organisme que dirigeix Esther Giménez-Salines ja s'ha posat en contacte amb alguns dels migrants que van explicar el seu cas per intentar que s'accelerin els tràmits perquè els menors afectats puguin tenir una escola assignada en els pròxims dies.

La Conselleria d'Igualtat de la Generalitat, encara que sospita que les traves al padró podrien ser una actuació discriminatòria, prefereix abordar el tema amb formacions al personal tècnic dels consistoris i amb una cimera d'alcaldes que encara està per programar. En canvi, advocats, ONGs i formacions polítiques reclamen al Govern que iniciï una recerca d'ofici per sancionar Orriols per racista i xenòfoba. Segons aquests experts, la llei catalana per la igualtat de tracte i no discriminació obliga l'Administració pública a actuar d'ofici en casos de racisme.

Per part seva, l'alcaldessa de Ripoll segueix sense voler atendre els mitjans de comunicació. Sí que ha reaccionat a través de les xarxes socials, on ha fet gala que està "complint el programa electoral".

Ripoll no és l'únic municipi on els ajuntaments posen dificultats perquè els nouvinguts s'empadronin. Hi ha més d'una cinquantena de municipis que han imposat algun tipus de dificultat, segons un informe elaborat per entitats socials, associacions veïnals i sindicatures locals. Les entitats socials apunten que cada vegada són més els alcaldes i municipis que impedeixen als migrants establir-se oficialment en els municipis. A diferència del cas d'Orriols, que ho fa fins i tot amb ciutadans que disposen de contractes de lloguer o escriptures de compra d'habitatges, aquests consistoris catalans imposen esperes i traves burocràtiques a aquells ciutadans que no disposen de documents acreditatius sobre el lloc en el qual viuen perquè ho fan en condicions extremadament precàries.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint