L’esperança de vida torna a remuntar després de l’estancament per la covid

El descens va ser més pronunciat en les dones en les quals costa més que torni a augmentar 

Ha sigut el tercer cop en la història recent que ha baixat, després de la grip espanyola i la Guerra Civil

Una usuària en una residència  acompanyada d’una auxiliar.

Una usuària en una residència acompanyada d’una auxiliar. / Metges de Catalunya

Laura Teixidor

Laura Teixidor

La covid-19 ha provocat un impacte prolongat en els nivells d’esperança de vida, donant lloc a canvis en la mortalitat mundial sense precedents en els darrers 70 anys, segons corroboren diversos estudis d’àmbit internacional.

L’augment de l’esperança de vida en néixer mostrava una tendència clarament a l’alça a les comarques gironines abans de la irrupció de la covid-19. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que corresponen al període 2015- 2019, l’esperança de vida dels habitants de les comarques gironines en néixer havia augmentat en 7,15 anys durant els últims quaranta anys, fins a situar-se en els 83,13 anys de mitjana. Aquesta tendència a l’alça, tanmateix, es va frenar per la covid-19. 

En la següent actualització, corresponent al període 2016-2020, la dada va baixar fins als 83,08 anys i, en el període 2017-2021 va passar a 83,02. Tot i que el descens és bastant irrisori, el més destacat és que baixés durant dos anys seguits, un fet inèdit que no es veia des de feia anys. Per altra banda, segons la darrera actualització corresponent al període 2018-2022, l’esperança torna a remuntar molt lleugerament fins als 83,05 anys.  

Salut Pública de Catalunya ja va alertar que la pandèmia provocaria una reducció de l’esperança de vida d’entre 0,9 i 1,5 anys l’any 2020, fet que només havia passat amb la grip espanyola i durant la Guerra Civil. Per tant, ha sigut la tercera vegada en la història recent del país que es registra un descens de l’esperança de vida, ja que la covid-19 va tenir una mortalitat de l’1%.

Aquesta reducció de l’esperança de vida s’ha vist també reflectida a escala global, ja que el 2020 el coronavirus va deixar moltes víctimes. Cal tenir present que ja hi ha una bretxa de fins a vint anys entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament.

L’esperança de vida en néixer correspon al nombre d’anys que, de mitjana, pot esperar viure una generació de nounats si les condicions de mortalitat no varien en el futur. Les xifres de l’Idescat assenyalen que l’esperança de vida en les dones a les comarques gironines va ser, entre els anys 2018 i 2022, de 85,73 anys de mitjana. En el cas dels homes, es va situar en 80,43. 

En tots dos casos, l’esperança havia experimentat un creixement substancial al llarg de les quatre últimes dècades, ja que en el període 1981-1985 se situava en 75,98 anys de mitjana (78,91 en el cas de les dones i 73,07 en el dels homes).

Amb l’arribada de la pandèmia, la mortalitat va ser més pronunciada en les dones, fet que va repercutir amb més descens de l’esperança de vida. La dada en el període 2015- 2019 era de 85,91. En la següent actualització, corresponent al període 2016-2020, la xifra va baixar fins als 85,83 anys i, en el període 2017-2021 va passar a 85,71. Pel que fa als homes, en el període 2015- 2019 era de 80,39; un any més tard, era de 80,38 i, en la següent actualització, de 80,39, igual que abans de la covid-19.

Valors similars a tot Catalunya

L’esperança de vida a les comarques gironines és la segona més elevada després de la província de Barcelona, que en el període 2018-2022 era de 83,44. Seguidament, hi ha Lleida (82,98 anys) i Tarragona (82,86 anys).

En el global de Catalunya, l’esperança en néixer era de 83,26 anys (80,46 anys per als homes i 85,97 anys per a les dones), una diferència de 5,5 anys a favor de les dones. En comparació amb les dades de fa deu anys (2008-2012), la xifra per al conjunt de la població s’ha allargat en 1,06 anys, amb un increment més important en els homes (1,26 anys) que en les dones (0,86 anys).

A Catalunya també es va produir una davallada amb l’arribada de la covid-19. La dada en el període 2015- 2019 era de 83,45. En la següent actualització, corresponent al període 2016-2020, la xifra va baixar fins als 83,24 anys i, en el període 2017-2021 va passar a 83,23.

Girona té la taxa de mortalitat més elevada entre el 2018 i 2022

L’Idescat publica la taxa de mortalitat estandarditzada (TME) per edat corresponent al període 2018-2022. Per a aquest període, la TME de Catalunya va ser de 827 defuncions per 100.000 habitants. Pel que fa als àmbits del Pla territorial, l’Àmbit Metropolità (812) va tenir una TME més baixa que la mitjana de Catalunya; per contra, als àmbits de les Comarques Gironines (840), el Camp de Tarragona (847), Ponent (852), les Comarques Centrals (858), les Terres de l’Ebre (859) i el Penedès (880) la TME va ser més elevada. A l’Alt Pirineu i Aran el nivell de la mortalitat estàndard no diferia significativament de la mitjana de Catalunya. La taxa correspon a la xifra de defuncions (per 100.000 habitants) que es registrarien en un territori segons la taxa de mortalitat per sexe i edat pròpies i amb l’estructura per edat d’una població tipus o estàndard.

Subscriu-te per seguir llegint