«Cantar a l’Escolania és com si m’hagués fitxat el Girona»

Cantar a l’Escolania de Montserrat era el més similar a fer un somni realitat. Quan el gironí Miquel Genescà hi va aterrar per primera vegada per a familiaritzar-se amb el projecte, de seguida va sentir que aquell era el seu lloc: «Recordo que estava molt emocionat, alguna cosa em deia que això era per mi», recorda ara, que amb 10 anys aquest és el segon curs que passa al cor. Té clar que «cantar a l’Escolania és com si m’hagués fitxat el Girona».

La primera vegada que va cantar com a solista ho va fer amb febre. «Ho volia fer tant sí com no perquè sabia que seria especial», relata, i confessa que «el primer cop fa impressió». El secret per a cantar com ho fa, assegura, són «moltes hores d’assaig». La música és una de les potes de l’Escolania de Montserrat, però també ho és l’educació: «Als matins fem classe lectiva, com el que faríem a l’escola, a la una del migdia cantem la Salve i Vilorai a la basílica, dinem, i a la tarda fem una estona més de classe, lectura o tallers, i comencem l’espai musical, amb llenguatge musical, instruments i assaigs per a preparar la Missa o els concerts que puguem tenir agendats (en fan entre 10 i 14 cada curs, tant per Catalunya com gires als Estats Units i a Austràlia), i a tres quarts de set de la tarda cantem a Vespres».

Oriol Fluriach -que va entrar a l’Escolania de Montserrat amb 7 anys (ara en té 9)- assegura que el millor de cantar al cor és que «quan cantes et sents lliure». A més, celebra que «és un lloc per fer amics per a tota la vida». El secret per cantar bé, assenyala, és «gaudir cantant, perquè si ho disfrutes, segur que et sortirà bé». Per ell, Montserrat sempre ha estat un lloc especial: «Els meus pares es van conèixer aquí i de petit hi havia vingut moltes vegades, i quan sentia cantar als escolans em quedava absolutament impressionat». Ahir a la tarda van tornar a casa, amb la família, fins demà al matí, que han de tornar a ser a Montserrat per a cantar a la Missa de les onze. «Al principi és dur separar-te tants dies de la teva família, els trobes a faltar, però compensa, perquè aquí estic aprenent molt», celebra Fluriach. 

L’Escolania compta amb 44 escolans (de 4t de Primària a 2n d’ESO), quatre dels quals són de la diòcesi de Girona. Es tracta de Miquel Genescà i Oriol Fluriach (Girona), Genís Vila (Salt) i Arnau Miranda (Calella). «L’única condició per a entrar a l’Escolania és que sigui un bé per a ells», assegura el P. Efrem de Montellà, prefecte de l’Escolania. Per a entrar-hi ha un procés de «coneixement mutu» que va més enllà de les proves d’aptitud musical: «Les famílies i els candidats han de valorar si el projecte serà positiu per ell». El 3 de març, l’Escolania farà la jornada anual de portes obertes, on les famílies dels escolans compartiran la seva experiència amb els candidats.

Subscriu-te per seguir llegint