Dimarts de Carnaval: sopes i ranxos

«La Processó la patim, en canvi, la Sopa la gaudim», ha explicat avui el president de la Sopa de Verges, Josep Maria Font, sobre què representa la celebració d’aquesta festa per als vergelitans. «Fa més de vint-i-tres anys que vinc des de Barcelona per servir La Sopa de Verges i formar-ne part d’aquesta meravellosa celebració», ha narrat Màriam Serrà, vestida amb el tradicional uniforme de «servidora». Serrà, relata que va conèixer Verges quan recavava informació per escriure un llibre sobre la Processó i va quedar «enamorada de l’ambient i l’alegria que es respira a la festa de La Sopa». «No m’ho perdria per res en el món», ha sentenciat la barcelonina.

Les imatges de la Sopa de Verges

Veure Galeria

Una combinació perfecta de música, menjar i tradició ha fet que les places majors de les localitats gironines d’Albons, Campany, Verges i Vidreres s’omplin avui de persones de totes les edats per a festejar els Ranxos, Sopes i Arrossades (en el cas d’Albons) típics dels dimarts de Carnaval.

L’entitat que millor coneix el «com» i el «per què» d’aquestes activitats és la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes de Catalunya (FERSC). Aquesta federació engloba les diverses agrupacions que cada any preparen grans olles que bullen a les places per oferir un àpat calent i col·lectiu el dimarts de Carnaval. Tot i que l’origen d’aquests ranxos i sopes és incert. El significat més acceptat és el que els relaciona amb «la sopa dels pobres», un àpat amb carn que rebien els pobres a les portes de convents i mansions abans de Quaresma, segons explica la Federació. Això no obstant, també se’ls atribueix un origen medieval, com a treva entre atacants i atacats o com a festa per enaltir el poder feudal vers el poble.

Els organitzadors de la Sopa de Verges han volgut donar importància al llarg procés de preparació i cocció que comporta fer un dinar per a més de 2.500 persones: «Tot comença un mes abans per aconseguir la llenya. Llavors, durant el diumenge previ de la festa es fa la ‘Passada pels masos’ i carrers dels pobles per a recollir les aportacions econòmiques que serviran per a realitzar el dinar i, finalment, el dimarts es comença a cuinar la sopa a les set del matí», han detallat.

Sense sorpreses ni la necessitat de fer gaires floritures, la recepta típica de la sopa (sagí, cebes, gurgil, pollastre, vedella, porc, xai, gallina, cigrons, fesoles, trumfes, pasta i arròs) ha superat les expectatives de molta gent que encara no l’havia provat mai, aquest ha sigut el cas de Joana Sanchez, una gironina que està de vacances i ha volgut aprofitar l’ocasió per presenciar aquesta coneguda festivitat: «No m’imaginava que fos tan bona», ha comentat la jove gironina sobre la sopa de Verges.

La música ha sigut un element clau de la diada d’avui, cançons clàssiques i populars de la cultura catalana han engrescat els vergelitans i els visitants a ballar, cantar i, en definitiva, gaudir de la festa. Malgrat que hi hagués gent que preferís «un volum més baix», per poder parlar i relacionar-se millor amb els altres. Els riures, les converses i les anècdotes dels assistents, només s'han aturat durant el minut de silenci en memòria de Luciano, un estimat veí del poble que ha sigut recordat i homenatjat abans de començar a repartir el menjar a tots els presents.

«La Sopa és un punt de trobada per als veïns de la localitat», ha explicat la batllessa de Verges, Diana Canals, qui a més ha afegit «que és una tradició que s’hereta de pares a fills i on la mainada s’ho passa bé amb les diferents activitats infantils». «És una festa importantíssima per nosaltres», ha conclòs Canals, mentre gaudia de la companyia de la seva família enmig d’una de les taules situades a la Plaça Major del poble.

Les imatges del Ranxo de Vidreres

Veure Galeria

3.000 persones a Vidreres

D’altra banda, a Vidreres han servit avui 2.900 litres de ranxo per a les més de 3.000 persones que han assistit a la festa: «El Ranxo de Vidreres està consolidat com una de les festivitats del calendari de festes selvatanes i, un any més, hem vist com l’assistència ha augmentat per descobrir i degustar el plat tradicional i històric del nostre municipi», ha explicat Jordi Camps, el batlle del municipi. Enguany s’han fet servir vint-i-nou peroles per elaborar el famós dinar, i com a Verges, tot i que l’elaboració s'ha fet avui, el procés va començar el diumenge amb «la recollida del Ranxo» per les cases del nucli urbà. A més del dinar, a la localitat selvatana s'ha portat a terme diferents activitats, com una fira d’Artesania, la tradicional subhasta del Ranxo i la Rua del Ranxo i Carnaval pels carrers de la vila.

Aquesta mena de celebracions demostren la voluntat que encara posseeix la gent de relacionar-se amb altres persones. «Aquestes festes no s’haurien de perdre mai», ha expressat Xavi Brugat, un dels centenars de socis de l’Associació de Barretinaires que han assistit a La Sopa de Verges. En un món que avança a marxes forcades cap a l’individualisme i el globalisme, el qual arrasa amb les tradicions, fent que totes les noves festes siguin una rèplica sense cap mena d’arrelament a la història local del poble, les Sopes i Ranxos són un tresor que s’han de valorar, protegir i celebrar.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona