Girona és la província on els metges fan servir més el català amb els pacients

Una enquesta mostra l’interès dels professionals extracomunitaris, ja que el 80% vol aprendre o millorar el coneixement de la llengua

Una metgessa fa proves a una pacient a l'hospital Josep Trueta.

Una metgessa fa proves a una pacient a l'hospital Josep Trueta. / Marc Martí Font

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Menys de la meitat dels metges (47,8%) que exerceixen a Catalunya fan servir el català de manera habitual per comunicar-se amb els pacients durant els actes assistencials. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreu de l’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, fet pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) a partir d’una enquesta que van respondre l’any passat una mostra representativa de més de 1.300 professionals col·legiats en algun dels quatre col·legis catalans.

L’ús de la llengua catalana durant l’acte mèdic és força menys freqüent entre les generacions joves de metges (sobretot a la franja de 30 a 45 anys), coincidint amb percentatges més elevats de metges nascuts fora de Catalunya, especialment a països extracomunitaris.

Per àmbits territorials, destaca la diferència entre la demarcació de Girona, on es registra el màxim ús del català durant l’acte mèdic (70% dels metges l’empren habitualment), i la de Barcelona, on baixa al 45,6%. A la demarcació de Lleida, el percentatge és del 64,7% i a Tarragona, del 60,5%. També per edats s’observen diferències significatives: del 75,7% dels metges de 60 anys o més que empren el català habitualment a tan sols el 30,1% a la franja de 30 a 44 anys.

La mateixa enquesta mostra que un de cada dos metges nascuts fora de Catalunya i que exerceix al sistema sanitari català (67%) vol millorar les seves competències en llengua catalana. Fins i tot els professionals nascuts a Catalunya voldrien perfeccionar les seves habilitats en l’ús del català (33,2%).

Però si algun grup hi manifesta un interès majoritari és el dels metges nascuts a països extracomunitaris, ja que el 80,1% d’aquests professionals afirmen que volen millorar el seu nivell de català. Pel que fa als nascuts a altres comunitats de l’Estat i a països de la Unió Europea, també tenen interès a millorar les competències lingüístiques en català (50,4% i 55,7%).

L’enquesta també mostra que el 54,7% dels metges nascuts fora de Catalunya ha fet algun curs de català. Entre els que no n’han fet cap (45,3%), més del 90% consideren útil aquesta formació, però lamenten que l’oferta disponible fins ara no s’ajusta als seus horaris i necessitats. Finalment, el 87% dels metges que exerceixen a Catalunya afirmen que entenen el català i el 87,6%, que el saben llegir.

Demanen més formacions

El president del Consell i del col·legi gironí, Josep Vilaplana, afirma que «l’ús del català s’ha de fomentar des de tots els àmbits i especialment des de l’administració». És per això que des del Consell reclamen que l’administració posi a l’abast dels metges una oferta formativa gratuïta, flexible i interactiva, que tingui en compte el coneixement de vocabulari específic de l’àmbit sanitari i assistencial. També consideren que del total de places que oferta el Consorci de Normalització Lingüística (CNL) a l’any, «caldria reservar-ne 1.600 només per als metges que arriben cada any a Catalunya procedents d’altres països».