«Ara ja no hem d’anar al banc acompanyades, però no està tot guanyat»

Eva Puig està al capdavant del negoci Estètica Marta des de fa una vintena d’anys, però la seva implicació amb el centre es remunta des que era ben petita. La seva mare, Marta Ventura, en va ser la fundadora en plena dictadura, en una època en què les dones encara estaven silenciades i aconseguir obrir un negoci propi era tota una proesa.

«Va ser molt valenta i realment calia tenir molt de caràcter; quan era molt jove treballava en una botiga d’imatgeria religiosa però els caps de setmana feia manicures a les clientes a domicilis perquè sempre li havia agradat molt l’estètica; més endavant s’hi va poder dedicar quan va treballar en una perfumeria, fins que es va acabar formant i li va sortir l’oportunitat d’obrir el seu propi negoci», explica Puig, tot i que reconeix que no eren temps fàcils per a les dones i un clar exemple era la dificultat per demanar un préstec al banc, en el seu cas per fer les obres del primer local. «Hi va haver d’anar acompanyada del meu pare, que la va avalar, a ella sola no li van fer ni cas».

Eva Puig, que ara té 57 anys, admet que ha après molt de la seva mare, que li ha ensenyat com gestionar el negoci... i també a «estimar-lo», ja que al principi no estava gaire convençuda de dedicar-s’hi.

«Vaig començar a estudiar Turisme tot i que abans ja havia fet un curs d’estètica a Madrid, abans no hi havia gaire formació específica en aquest àmbit; abans d’acabar la carrera vaig venir a treballar al centre de la meva mare per cobrir una substitució i tot i que havia de ser una feina temporal m’hi vaig acabar quedant per sempre». Puig no és ben bé conscient del motiu pel qual va acabar triant quedar-se al negoci familiar, però el que sí que té clar és que cada vegada l’anava apassionant més. «El que sempre he tingut clar és que m’agrada molt el contacte amb les persones, poder-les tractar i cuidar-les perquè se sentin a gust i treballant aquí és on realment puc gaudir més».

Quan va agafar les rendes del negoci tot estava per descobrir. «Els traspassos generacionals mai són fàcils i més endavant va coincidir amb la crisi econòmica del 2008, tot i que ens en vam sortir amb l’esforç de totes». Matisa que la pitjor crisi que han viscut va ser durant la pandèmia, quan el Govern va tancar temporalment els centres d’estètica. «Va ser un cop molt dur i va quedar de mostrat que encara hi ha molt desconeixement cap a la nostra feina, obviant que es tracta d’un servei essencial per a moltes persones».

«Si tingués fills seria diferent»

Puig manifesta que no s’ha trobat impediments pel fet de ser dona però reconeix que si hagués tingut fills no s’hi hauria pogut dedicar tant com ho ha fet en tots aquests anys. Considera que el negoci no és ni «prou petit» per tancar-lo unes hores «ni prou gran» percontractar algú que atengui clients o algú de recursos humans. És per això que requereix moltes hores «Potser en alguns aspectes ho tenim més fàcil, ja que podem anar al banc soles però no està tot guanyat; i això encara es veu més en molts països d’arreu del món, on encara queda molt de camí per recórrer».

Malgrat tot, valora molt la importància de la conciliació i de poder gaudir del temps lliure per a tot l’equip i, per exemple, a diferència d’altres negocis del mateix sector, no obren els dissabtes i tanquen divendres a la tarda i dilluns al matí. «Podria guanyar-hi més diners però no és necessari portar l’equip al límit i amb els anys i l’experiència també he après que és molt important gaudir fora de la feina i em sento afortunada per poder-ho fer».

Afegeix que el pes de l’equip, que actualment està format per només dones, és essencial. «Perquè les coses surtin bé depèn de la implicació de tots, començant per la noia que ens fa la neteja i acabant per l’empresa que ens porta les flors cada setmana. Som un equip de gairebé vint persones que dia a dia remem totes amb un mateix objectiu, fer la nostra feina amb amor, millorar i gaudir del moment mentre ens ho passem bé». 

Subscriu-te per seguir llegint