Transformació del sistema sanitari global

El 28 de febrer del 2020, l’hospital Trueta atenia la primera pacient amb coronavirus a la Regió Sanitària de Girona. Aquest va ser el primer ingrés dels milers d’hospitalitzacions per covid-19, molts dels quals van ser a l’UCI. Més endavant, un cop superada la primera onada, el pes també va recaure en gran part en l’atenció primària. Jornades interminables de feina entre els professionals sanitaris. Van ser moments en què es van engegar unitats i recursos que van permetre oferir una assistència més efectiva i molts d’aquests serveis s’han mantingut en el temps.

NOUS CIRCUITS

Diversificació a Urgències

Un dels primers canvis que es van introduir, que encara es manté i que agafa més sentit a la tardor i l’hivern, és la diversificació de circuits dels pacients, sobretot a Urgències. «Els CAPs s’han acostumat a dividir els pacients amb patologies respiratòries de la resta i això va molt bé per evitar el contagi», matisa el president del Col·legi de Metges de Girona i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Josep Vilaplana.

CANVIS EN LES VISITES

Introducció de les cites telefòniques i telemàtiques

L’atenció al pacient s’ha transformat totalment. Durant els mesos més durs de la pandèmia, el Departament de Salut va introduir visites telefòniques i telemàtiques. «Amb el pas dels anys, les telefòniques han anat guanyant pes en detriment de les telemàtiques», concreta Vilaplana. Aquest darrer mètode sí que es fa servir entre els professionals, ja que aquest tipus de reunions virtuals eviten el desplaçament dels sanitaris, com per exemple fins a Barcelona.

CANVIS ORGANITZATIUS

Limitacions en els boxs d’urgències i habitacions

La pandèmia va fer que s’improvisessin noves unitats d’urgències i UCIs per tal d’absorbir tota la demanda, a més de reubicar espais. Ara ja s’ha tornat a la normalitat, però s’estan potenciant canvis per fomentar la privacitat dels pacients. «S’està tendint a tancar els boxos d’urgències i de reanimació, amb més separacions entre els llits; a més es treballa per crear habitacions individuals, com a la planta de Ginecologia del Trueta, la idea és que a la llarga cada vegada n’hi hagi més; tant per la privacitat del pacient com la seguretat, per evitar contagis de virus», explica Vilaplana.

MÉS PREVENCIÓ

Ús de la mascareta i el gel hidroalcohòlic

Des de l’esclat de la pandèmia, els professionals sanitaris s’han conscienciat més de la importància de la prevenció i la higiene de mans. És per això que fan servir molt més el gel hidroalcohòlic, així com l’ús de les mascaretes. De fet, hi ha algunes zones en les quals és obligatòria i, durant el pic de transmissió de la grip, el Departament de Salut va tornar a estendre’n l’ús a tots els centres sanitaris, tant per als professionals com per als usuaris. Vilaplana afegeix que hi ha molts pacients i familiars que automàticament venen amb mascareta als centres sanitaris per tal de sentir-se més segurs.

MÉS INVERSIÓ

Noves necessitats, sobretot a l’atenció primària

Finalment, Vilaplana remarca el punt de la inversió com a prioritari. «La pandèmia ens ha fet adonar de moltes mancances que ja teníem i que s’han accentuat, calen noves infraestructures i més inversió en personal; el que es va improvisar ara s’ha de consolidar; s’ha de continuar reduint la feina burocràtica als professionals de l’atenció primària i donar més valor a altres perfils professionals». El president del Col·legi de Metges admet que s’estan fent esforços en inversió i nous recursos però «cal seguir insistint».

També posa el focus en la inversió en recerca i la importància d’apostar per la salut pública.