Del Pakistan a Sant Feliu amb la promesa d'una nova vida però hi acaben explotats laboralment

Els Mossos d'Esquadra desarticulen un grup dedicat al tràfic i explotació laboral a supermercats i detenen 6 persones a tot Catalunya

A Sant Feliu s'han alliberat quatre de les 14 persones que eren víctimes d'explotació laboral

Els Mossos també han alliberat quatre víctimes de tràfic d'éssers humans en punts del país

En tres investigacions del 2023 han desmantellat 7 prostíbuls il·legals, un d'ells a Platja d'Aro i el 14 de març també van alliberar una dona en un pis de Salt on l'obligaven a exercir la prostitució

Del Pakistan a Sant Feliu amb la promesa d'una nova vida però hi acaben explotats laboralment

Mossos

Eva Batlle

Eva Batlle

Els Mossos d'Esquadrahan detingut sis membres d'un grup criminal que explotava laboralment ciutadans del seu país, Pakistan, en supermercats. Els prometien feina quan els portaven fins a Espanya i després els explotaven. Entre els arrestats hi ha el principal cap de la trama, que es troba en presó provisional. La investigació continua oberta i la policia no descarta més detencions. Un dels supermercats investigats és a les comarques gironines, concretament a Sant Feliu de Guíxols. Es tracta d'un supermercat franquiciat i ubicat al carrer Bourg de eeage de la població. Aquí els Mossos d'Esquadra van identificar quatre treballadors. Un d'ells era de nacionalitat espanyola però tenia contracte laboral correcte. En en canvi, els agents van localitzar i alliberar tres ciutadans pakistanesos que eren víctimes de l'explotació laboral.

Tota la investigació va començar el mes de març de l'any passat quan la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans va tenir coneixement de l’existència d’una organització criminal assentada principalment a la comarca del Maresme i liderada per un empresari, l’activitat principal del qual, consistia en l’explotació laboral de compatriotes seus en diversos supermercats.

Un dels llocs on malvivien els treballadors

Un dels llocs on malvivien els treballadors / Mossos

A partir, els agents d'aquesta Unitat juntament amb Inspecció de Treball van fer diverses inspeccions administratives per confirmar els fets. Van comprovar que l'organització gestionava 16 establiments comercials, que operaven com a franquícies de marques conegudes del sector, ubicats a diferents localitats de la demarcació de Barcelona i Girona. Segons el sotsinspector Luís Moreno, cap de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans de la DIC, aquesta organització "tenia o menys la meitat de la plantilla en condicions regulars i una part que no. Unes persones sense contracte i de la mateixa nacionalitat pakistanesa. Amb l'avanç de les investigacions, els policies van confirmar hi havia una organització criminal que traficava amb persones que "feia servir l'engany: prometien feina, sou, condicions laborals més estables. Tot al final per aconseguir una regularització administrava" I és que segons el sotsinspector dels Mossos, el que buscaven aquests ciutadans pakistanesos van arribar a Espanya era treballar "legalment, però quan arriben aquí comença l'explotació i deutes amb les persones de l'organització". Segons han pogut acreditar, les víctimes treballaven en unes condicions pràcticament d’esclavitud, salaris baixos o inexistents, entorns insalubres, i s’allotjaven als soterranis dels mateixos supermercats on eren explotades, o dormien entre els passadissos dels locals. Els feien treballar "de dilluns a diumenge per un sou ínfim", remarcat. Entre els llocs on s'allotjaven a banda dels mateixos supermercats també hi havia pisos de l'organització, on es controlava als empleats, destaca.

A partir de les informacions aportades per testimonis protegits i d’alguns extreballadors de l’entramat empresarial dels investigats, van iniciar les primeres gestions i actuacions policials que van permetre comprovar la veracitat del relat i confirmar l’existència d’una organització criminal perfectament estructurada i organitzada. Els agents van identificar la gran majoria dels seus membres i van ubicar els establiments i empreses vinculades a aquests. El dia 21 de febrer, en el marc del dispositiu Iluro, els investigadors van detenir sis dels investigats i van dur a terme sis entrades i perquisicions. Conjuntament amb efectius de la Inspecció de Treball, van dur a terme 12 inspeccions administratives en supermercats, un d'ells a Sant Feliu de Guíxols. Tots els establiments eren gestionats pel mateix entramat criminal i s’ubicaven a banda del Baix Empordà a poblacions del Maresme i l'àrea Metropolitana de Barcelona.

Els mossos en una gestoria on hi havia els membres de la banda

Els mossos en una gestoria on hi havia els membres de la banda / Mossos

Alliberar 4 víctimes de tràfic i 14 d'explotació laboral

En les inspeccions administratives van identificar més d’una trentena de persones treballadores. Juntament amb una organització especialitzada en l’assistència integral a víctimes de tràfic d’éssers humans, van poder determinar que existien indicis suficients per a considerar que quatre d’elles eren víctimes de tràfic d’éssers humans i 14 més n’eren d’explotació laboral.

Totes les víctimes de tràfic d'éssers humans eren homes. Un d'ells per exemple va venir enganyat fins a Catalunya i tenia 55 anys i 4 fills al seu país. Gràcies als recursos assistencials ara treballa de forma legal i ha iniciat els tràmits per reagrupar la família, explica el cap de la Unitat. Que destaca que algunes d’aquestes víctimes, després de ser informades dels seus drets, es van acollir a un recurs assistencial gestionat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, per tal de rebre la protecció integral a la qual tenen dret i també han comptat amb el suport d'algunes ONG que "els ensenyen l'idioma, la professió, etc. i els donen peu a inserir-se al mercat laboral".

Alguns dels testimonis han relatat a la policia la ruta que havien fet fins a arribar a Catalunya i és que van viatjar per diversos països d’Àsia fins a entrar a Europa via Turquia per a travessar posteriorment diversos països bàltics fins a arribar a Itàlia. Aquesta ruta és coneguda com a ruta dels Balcans, una de les rutes migratòries més comunes per accedir a països de la Unió Europea. Un cop arribaven a l’estat, els membres de l’organització s’aprofitaven de la seva situació de poder.

Coneixedors de la vulnerabilitat d’aquestes víctimes (estada en país estranger sense arrelament, sense vincles familiars o amics, desconeixement de l’idioma, situació irregular al país i una precària situació econòmica), els integrants de la banda les sotmetien a una situació d’explotació. Les forçaven a treballar per a l’organització amb la finalitat de saldar el deute concret, bé pel viatge fet o bé per les gestions realitzades associades al contracte de treball o regularització, tràmits que, d’altra banda, es realitzaven falsificant documents.

Estructura familiar

Durant el dispositiu els Mossos van detenir sis persones, d'entre 30 i 40 anys, a qui se'ls acusa de delictes de pertinença a organització criminal, tràfic d’éssers humans, en la seva vessant d’explotació laboral, contra els drets dels ciutadans estrangers, contra els drets dels treballadors, falsificació documental i blanqueig de capitals. Entre els arrestats hi ha el líder que ha ingressat a presó.

Els integrants de l’organització criminal eren membres d’una mateixa família. Tenia una estructura piramidal i el líder treballava amb el seu germà i algun cosí, indica el policia. A més, L’entramat funcionava amb una infraestructura de societats mercantils vinculades als establiments investigats i amb diversos domicilis on els treballadors eren distribuïts i allotjats.

Falses partides de naixement

Fruit de la col·laboració amb la Subdirecció General de Treball Autònom i Autoritzacions de Treball, que depèn de la Direcció General de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral, la policia va comprovar que les regularitzacions d’aquestes persones es feien amb falsificacions de la partida de naixement. Aquest fet permetia que es poguessin acollir a l’article 40.1 de la llei d'estrangeria i obtenir de forma fraudulenta amb un contracte en el país d’origen, i una autorització inicial de residència i treball per compte d'altri. Els caps d’aquesta organització eren també els administradors de les societats propietàries dels diferents establiments alimentaris franquiciats.

[object Object]

Amb aquesta investigació, des de principis d’any els Mossos d’Esquadra han treballat en dos casos més vinculats amb el tràfic d’éssers humans. El cas Dazam, conjunt amb Policia Nacional, en què van alliberar catorze persones que eren víctimes d’explotació sexual i laboral per part d’un grup criminal que les obligava a treballar en sis immobles arreu de Catalunya i a més van desmantellar set prostíbuls il·legals que regentaven els líders-. Van detenir vuit persones a Platja d'Aro, Barcelona, Calafell, Salou, Cabrils i van desmantellar set prostíbuls il·legals que regentaven els líders de l’organització

D’aquestes víctimes, dues ho eren per tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, mentre que vuit víctimes ho eren per prostitució coactiva i quatre més per delictes contra els drets dels treballadors. Les dones portades de països llatinoamericans, que exercien la prostitució, vivien als mateixos domicilis on eren explotades, amuntegades en matalassos al soterrani, sense llum natural, sotmeses a unes condicions infrahumanes i se’ls imposaven condicions laborals abusives.

El cas Trèvol, format per un Equip Conjunt d’Investigació amb la Policia Nacional, va acabar amb una dona detinguda i una altra investigada pels delictes de Tràfic d’éssers humans i immigració clandestina. En el dispositiu, que va tenir lloc a Salt el passat 14 de març, es va fer una entrada en un pis prostíbul i es va alliberar una víctima de TEH.