Alec Reid, el capellà catòlic que va fer de mitjancer en el procés de pau a Irlanda, va ser ahir a Girona on va assegurar que l´única solució per posar fi al conflicte basc -on també fa de mediador- és el diàleg i va afegir que la manera d´aturar ETA és «organitzar una conferència de pau amb tots els partits». Alec Reid va participar en el primer campus per la pau, organitzat per l´Oficina de Cooperació per al Desenvolupament i Justícia i Pau i que es tancarà avui a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. En la seva conferència, el capellà va fer un repàs del procés irlandès i va plantejar alguns paral·lelismes i solucions pel cas basc.

Reid va destacar que el seu interès per resoldre conflictes es va iniciar quan va veure el patiment de les famílies de les víctimes a Irlanda. A partir d´aquí es va començar a implicar fins al punt que va ser un dels artífexs dels acords que van permetre la resolució irlandesa. Ara fa uns anys, segons va explicar ahir a Girona, va ser cridat per un capellà basc per aportar la seva experiència. És per això que ara viu a caball entre Dublín i Bilbao.

El capellà va remarcar que en tots els conflictes «la única solució és el diàleg i la primera regla és saber escoltar» i per això va recomanar que a hores d´ara també cal asseure´s a parlar amb els membres d´ETA per trobar punts d´acord i basar la negociació en aquests assumptes comuns. Alec Reid va explicar que aquesta va ser la primera lliçó que va treure del conflicte irlandès i que creu que s´hauria d´aplicar en la situació espanyola. Amb tot, va assegurar que en el cas dels polítics espanyols i bascos «no existeix la política del diàleg i el problema més gran no és ETA sinó que no existeix aquesta política del diàleg». El capellà irlandès va considerar que aquesta mancança és «un problema greu». Una altra de les conclusions que ha extret és que per resoldre qualsevol dificultat s´ha d´arribar a un concens masculí i femení.

A banda de fomentar els acords, durant la seva ponència el capellà va opinar que qualsevol col·lectiu amb una identitat pròpia té uns drets i que un d´ells és «que no es pot prendre cap decisió sense el consentiment d´aquesta comunitat». En aquest sentit, va defensar que els bascos es troben en aquesta situació. Sobre la seva experiència de mediador en el conflicte basc, va explicar l´intercanvi de cartes que va tenir amb membres d´ETA i que, fins i tot, es va reunir amb ells. Amb tot, va assegurar que els serveis policials espanyols no van facilitar la trobada.

Alec Reid també va criticar la intransigència que en algunes ocasions ha demostrat el govern espanyol perquè, segons va dir, es van comprometre a acostar presos, a legalitzar Batasuna i a organitzar una conferència de pau, promeses que no s´han materialitzat. Segons Reid, això va provocar que ETA acabés amb l´alto al foc amb l´atemptat de l´aeroport de Barajas a Madrid. Pel capellà, aquesta situació ha desenbocat amb un intercanvi d´acusacions de culpabilitat entre el govern espanyol i l´esquerra basca que només es solucionarà amb una conferència de pau.