El territori rural català, en els segles XVIII i XIX, va ser àmpliament conreat pels pagesos, però van ser principalment els treballadors de rendes més senzilles els que van destinar hores i esforços a convertir muntanyes i garrigues, on aparentment no s'hi hauria pogut cultivar, en vinyes i olivars. D'aquell treball de traginar pedres ens han quedat àmplies zones del territori organitzades en terrasses aguantades amb paret seca. La pedra seca és una tècnica de construcció, utilitzada per l'home des del neolític fins al present i que consisteix a col·locar i encaixar pedres, de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi.

El llibre «La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració», editat per Brau Edicions, és el tercer volum de la col·lecció Arquitectura tradicional, vol retre homenatge a tots aquells que amb el seu esforç van saber respectar i rendibilitzar el territori més ferèstec de Catalunya, mitjançant tècniques tradicionals com la de la pedra seca.

L'anàlisi històrica, funcional, paisatgística i de restauració de les construccions de pedra en sec fan d'aquesta obra una eina indispensable per als amants i estudiosos de la pedra seca, i per als arquitectes i paisatgistes que cerquen trobar, en aquesta tècnica, una manera d'apropar-se al paisatge.

Equip multidisciplinari

Els arquitectes Jordi Bellmunt, Ramon Ripoll, Xavier Rebés, Joan Reguant i Erica Sogbe, l'antropòleg Andreu Bover, la historiadora i professora de la UdG Rosa Congost i l'editor Jenar Fèlix, conformen l'equip de professionals de reconeguda solvència i experiència que han elaborat els textos de l'obra, el pròleg del qual està escrit per Christian Lassure, arquitecte i director del Centre d'Etudes et de Recherches sur l'Architecture Vernaculaire de París. Historiadors, arquitectes, especialistes i estudiosos de la pedra seca, són el principal aval d'un projecte que enfoca aquest tema de l'arquitectura popular i tradicional amb rigor i objectivitat.

El llibre analitza, des de diverses perspectives, la història i la evolució d'aquesta tècnica, alhora que inclou diverses fotografies que mostren els diversos paisatges que conformen el llegat cultural d'aquesta tradició rural. D'entre les restes arquitectòniques que s'hi presenten, destaca la riquesa que encara es manté a diversos punts de l'Alt Empordà, en una perfecte harmonia amb la naturalesa. Exemples que demostren com la cultura tradicional aguanta el pas del temps i esdevé la font d'inspiració per a l'avenç de la societat.