La seva és una música a la que no estem acostumats. Rock instrumental. Los Coronas actuen aquesta nit a les barraques de Banyoles demanant al seu públic imaginació, ja que, tal com afirma un dels guitarristes de la banda madrilenya, David Krahe, "l'oient està acostumat que li donin tot fet i no haver de pensar". És per això que ells, amb el seu surf, que qualifiquen (i els hi qualifiquen als Estats Units mateix, en el bressol del gènere) de "mediterrani", obligen el públic a fer un petit esforç, el d'omplir el suposat "buit" que pot deixar l'absència de veu.

Per a ells, però, en la seva música no falta res, com sovint diuen que sent la gent que l'escolta. La seva música, que beu tan dels clàssics (Dick Dale, The Bel Airs o els britànics The Shadows) com del so de l'spaghetti wetern d'Ennio Morricone i fins i tot de la música flamenca de Curro Jiménez, evoca imatges en la ment de l'oient. I és per aquest motiu que reclamen la imaginació del públic.

Quant a la moda retro dels últims temps, Los Coronas, que ja porten 20 anys d'escenari en escenari, opinen que es tracta d'un "comodí" al qual molts s'agafen en èpoques de crisi creativa. I és que, segons l'altre guitarrista de la banda, Fernando Pardo, "el 79 va acabar el món contemporani i va començar l'era de l'eterna repetició. És un loop en el qual es va repetint tot i l'únic que avança és la tecnologia".