La Comissió del Patrimoni Cultural de Girona s'ha oposat a l'eliminació de les pintures que l'artista Núria Llimona va pintar l'any 1957 a l'església del monestir benedictí de Sant Joan les Fonts, amb motius religiosos, tal com preveia el projecte de rehabilitació del monestir, promogut pel Bisbat de Girona. El nou director de Cultura a Girona, Antoni Baulida, en qualitat de president de la Comissió del Patrimoni, va indicar ahir que el projecte ha merescut un informe «desfavorable» i que les pintures no es podran eliminar.

El projecte, redactat per l'arquitecte Lluís Bayona, preveia repicar les parets de l'església per recuperar l'aspecte original d'època romànica, i eliminar les pintures, que es consideren un afegit contemporani que distorsiona els autèntics valors del monument. Les pintures no són del «segle XVIII» ni estan «en mal estat», com erròniament va informar ahir Baulida, sinó de mitjan segle XX, i la seva autora és Núria Llimona Raimat (Barcelona, 1917 - 12 de gener de 2011), filla de Joan Llimona i Bruguera, i neboda de Josep Llimona.

La Comissió del Patrimoni va tombar el projecte i va demanar als promotors que estudiïn més bé aquestes pintures. D'altra banda, els experts de la Comissió no es van oposar a l'obertura d'una antiga porta que havia estat tapiada. Aquest projecte de rehabilitació, que preveu una nova il·luminació de l'església, s'emmarca en els treballs de rehabilitació del monestir de Sant Joan les Fonts, que a poc a poc va recobrant el seu esplendor, mentre els caps de setmana ja funciona com un destí del turisme cultural de la Garrotxa. Si no es torna a presentar el projecte ?modificat, no se li podrà donar llum verd.

La comissió tampoc va aprovar un projecte que preveia una intervenció a la muralla carlina adjacent a la residència de Santa Maria del Tura d'Olot. Baulida va explicar que s'ha demanat a Patrimoni permís per obrir un forat de 3 metres d'amplada per 2,2 d'alçada per comunicar la residència religiosa, a través de la muralla, amb una finca del costat on es vol fer un aparcament. La comissió ha informat desfavorablement de l'obertura d'una nova porta a través de la muralla històrica, però sí permet als promotors -l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona- enderrocar un tros de muralla que no és històrica.

D'altra banda, el Bisbat de Girona també promou uns allotjaments al monestir de Sant Esteve de Banyoles, concretament a la Casa de l'Espiritualitat. Aquest projecte, de l'arquitecte Arcadi Pla, que va ser presentat a manera de consulta, va rebre el vistiplau sempre que conservi i museïtzi un tram de muralla afectat.

Pluma fa canvis a la comissió

D'altra banda, la comissió, que es va celebrar divendres passat a Girona, va ser presidida per nou director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma.

Segons Baulida, Pluma serà present a les sis comissions territorials de Patrimoni de Catalunya i, a Girona, ha demanat fer canvis en la composició de la comissió. Així, dels 15 membres de la comissió, 3 són de lliure designació per part del director general. Segons Baulida, Pluma ja li ha comunicat la intenció d'introduir canvis, però no ha donat noms. La intenció és canviar persones que fa «molt temps» que són a la comissió. Antoni Baulida, exalcalde de Cassà de la Selva, es va estrenar divendres en la seva primera Comissió del Patrimoni.