Només s´«evoca» el que no es troba present, allò que necessita recórrer a la memòria per a ressorgir d´entre les ombres de l´oblid o, portat a l´extrem, de les profunditats insondables on reposen els morts; «evocar» també vol dir, per tant, arrabassar alguna cosa a la foscor i fer-la visible (revelar) gràcies a la llum: per això la darrera exposició d´Albert Alís es diu «evocacions urbanes», perquè la ciutat que ell representa conjuga la lleugeresa pròpia de les coses amb un passat espectral amb la solidesa estructural d´un món mínimament apte per a ser habitat. No cal dir, en aquest sentit, que la seva preferència per l´aquarel·la s´ajusta perfectament a la naturalesa d´allò «evocat».
