Xavier Pla (Girona, 1966) va ser distingit ahir amb el Premi Nacional de Cultura per la seva tasca en el camp de la història de la literatura, on s'ha especialitzat en la figura de Josep Pla, amb diversos llibres sobre l'autor i com a director de la Càtedra de la UdG que duu el seu nom.
En rebre el guardó, Pla va trencar una llança a favor de la generositat de Catalunya amb els seus creadors, "contràriament a la idea que es propaga des de fa dècades segons la qual Catalunya és una devoradora d'homes".
Sorprès, emocionat i agraït, Pla va destacar que aquest reconeixement està "vinculat a una trajectòria" al llarg de la qual hi ha persones que l'han ajudat molt, com Josep Maria Castellet o Jaume Vallcorba.
La tasca del gironí al voltant de la figura i l'obra de Josep Pla ha il·luminat alguns punts clau i molt coneguts del prolífic escriptor. Un bon exemple és Josep Pla: ficció autobiogràfica i veritat literària publicat el 1997 i, més recentment, ha prologat i editar La vida lenta. Notes per a tres diaris, un recull d'anotacions autobiogràfiques inèdites de l'escriptor empordanès.
El reconeixement a Pla és, segons exposa el jurat del guardó, "per la seva tasca de recerca i la seva mirada acadèmica a la creació d'un dels grans autors de la literatura catalana de tots els temps".
Pla va recordar ahir la cèlebre frase del president nord americà, John Fitzgerald Kennedy, en què interpel·lava els ciutadans del seu país a no preguntar què podia fer per ells la nació, sinó què és el que ells podien fer pel seu país.
Segons l'acadèmic de la Universitat de Girona, aquesta idea resumeix l'esperit de la convocatòria d'aquests premis que concedeix el CoNCA, en tant que "el reconeixement implica una responsabilitat col·lectiva".
