L'FBI va mantenir una vigilància de 24 anys al colombià Gabriel García Márquez, fins i tot durant els anys en què es va consagrar com a escriptor a nivell internacional, segons documents desclassificats de l'agència federal donats a conèixer ahir pel diari The Washington Post. El mitjà imprès va informar que a petició seva l'agència federal va desclassificar 137 pàgines d'una investigació desenvolupada durant més de dues dècades i que revelen que el guardonat escriptor va ser vigilat des de l'any 1961, quan es va allotjar durant un mes a l'Hotel Webster, a Manhattan, acompanyat de la seva esposa i el seu primogènit Rodrigo García.
Als anys 60, García Márquez va arribar a Nova York per treballar com a empleat de l'agència de notícies cubana Prensa Latina, i amb el temps es va tornar un amic proper del líder cubà Fidel Castro, tot i això, "les motivacions de l'FBI per a investigar-lo són poc clares", va reconèixer el diari americà. Els documents desclassificats no donen pistes que al premi Nobel de Literatura se li obrís una investigació criminal, encara que l'agència federal manté encara 133 pàgines classificades i sense ser posades a coneixement públic. Segons es desprèn dels documents, l'ordre perquè se li obrís un expedient intern al colombià hauria provingut del propi director de l'FBI en aquells anys, Edgar J. Hoover, qui va ordenar que l'agència fos avisada immediatament si l'escriptor "entra als Estats Units per qualsevol propòsit".
En els primers informes sobre les activitats de l'autor de Cent anys de Solitud (1967), figura que el colombià va pagar una tarifa de 200 dòlars mensuals per allotjar-se a l'hotel de Nova York, i que l'FBI va mantenir contacte amb almenys "nou informants confidencials" que detallaven els passos de l'escriptor i periodista.
Acomiadat de l'agència
El seu fill Rodrigo García, avui cineasta establert a Los Angeles, va assenyalar al diari que la seva família no tenien pistes que el seu pare fos objecte d'una investigació per part de l'FBI, encara que la notícia no el va sorprendre. "Considerant el fet que aquest colombià estava a Nova York per obrir una agència de premsa cubana, hauria estat inusual que no l'espiessin", va assenyalar Rodrigo García, que va revelar que pocs mesos després el seu pare va ser acomiadat de l'agència estatal de notícies per no ser "prou radical".
A mesura que seu prestigi en el món de les lletres anava en augment, García Márquez va fer amistat amb dignataris internacionals, entre ells el francès François Mitterrand i l'expresident nord-americà Bill Clinton, que durant els seus anys universitaris va ser un lector de l'obra del colombià. L'expedient de l'escriptor, que conté entrades amb dates de fins als primers anys de la dècada de 1980, se suma a altres també relacionats a seguiments de polítics, artistes i escriptors, ordenats tots pel controvertit director de l'agència, Edgar J. Hoover.
