La tesi de Vilallonga agafa un cas excepcional, un cinema que és l'excepció del conjunt, el cinema Truffaut de Girona. Vilallonga valora la «forta aposta» que ha fet l'Ajuntament de Girona per la sala del carrer Portal Nou, amb una subvenció anual i amb la cessió del local.

També valora que Girona hagi apostat pel cinema amb el Museu del Cinema i hagi afavorit els rodatges de pel·lícules i sèries de tv «com una marca cultural i turística». Igualment, considera genuïna la gestió del Truffaut entre l'Ajuntament i el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. La tesi relaciona el Truffaut i les projeccions que acull la sala -també de curtmetratges- amb la proliferació de joves talentosos realitzadors a la ciutat. «Directa o indirectament, aquests joves han sentit el caliu d'un espai on poder exhibir».

L'altre element que fa del Truffaut un cas d'èxit és que no entra en competència directa amb el cinema comercial i els dos models poden conviure en una mateixa ciutat. Preguntat pel futur del cinema, Vilallonga respon que no creu que hagi de desaparèixer. «Crec que anem cap a una polarització, cap a cinemes de gran format, multisales, molt comercials i amb una programació molt semblant en tots ells». És el cinema de gran espectacle, de produccions nord-americanes, on la gent consumeix cinema d'oci i d'entreteniment, i la supervivència econòmica passa també per la venda de crispetes.

Però a l'altra banda hi ha el cinema petit i independent, que estima molt el seu producte, aposta pel cinema europeu i de qualitat i té un públic fidel, coneixedor del producte que va a veure i que participa en presentacions i col·loquis. «Jo crec que anem cap a aquests dos models i el Truffaut el poso com a exemple d'aquest segon tipus», conclou Vilallonga.