Parli'm d'Introspective.

El disc és un recull de les meves vivències, tan les bones com les dolentes que he viscut fins ara. A partir d'aquí, de la meva vida dins ara, m'he inspirat per escriure les lletres. Aquest fet fa que les lletres del CD siguin molt variades, però que el meu estil es conservi en cada un dels singles.

Quins artistes o estils l'han influenciat més a a l'hora de definir el seu propi estil?

M'han influenciat molts estils. Sense anar més lluny, el jazz clàssic, el funk, o el blues, i artistes com ara Amy Winehouse. Tot allò que he escoltat m'ha aportat una mica en mi. Del disc que presento, podríem dir que trobem una mica de tot en cada cançó, però també, una mica de mi.

Versiona cançons dels artistes que l'han influenciat. Què aporta de diferent?

Sí, primer de tot, intento mantenir una fidelitat molt elevada a la cançó, ja que si la decideixo versionar és perquè m'agrada tal com és. Ara bé, dono el meu toc personal i emotiu.

Per què canta en anglès?

La música que sempre he escoltat i amb la qual he crescut ha estat sempre en anglès, i és per això que canto en aquesta llengua. Considero, no obstant això, que la llengua no ha de ser un entrebanc ja que la mateixa música representa un propi llenguatge que transmet moltes emocions.

Quan va decidir fer el salt i debutar amb un llarga durada?

Feia classes de cant modern i gràcies a això vaig poder entrar a formar part de l'Orquestra Costa Brava. Després de 2 anys actuant-hi, vaig adquirir molta confiança en mi mateix i vaig aprendre molt, sobretot en la capacitat d'improvisar. Vaig decidir doncs, fer un pas endavant a la vida, volia seguir cantant, però cantar allò que em venia de gust.