Plou. El geòleg Francesc Roig es refugia sota la porxada del carrer del Riu Güell de Girona. Unes formes arrodonides dibuixades sobre el paviment de pedra que trepitja li criden poderosament l'atenció. Es troba exactament davant de l'antic bar City Arms, actual Celtic Bar. De seguida adverteix que es tracta d'unes restes fòssils incrustades al paviment que han passat inadvertides al comú dels mortals. Pren fotografies i les distribueix a les xarxes socials.
Conseqüència: científics del Museu d'Història Natural de Berlín visitaran el proper més d'abril Girona per estudiar amb detall el que inicialment s'ha identificat com les primeres restes aparegudes a Catalunya de la mandíbula i part del crani d'un sirènid, un mamífer marí emparentat amb els dofins que va viure fa aproximadament 45 milions d'anys.
El professor Oliver Hampe dirigeix l'equip de recerca del museu berlinès i ja ha sol·licitat permís a l'Ajuntament de Girona i també a la comunitat de propietaris de l'edifici afectat per extreure les lloses del paviment amb el fòssils, per completar les anàlisis.
L'equip berlinès ha firmat un conveni amb la Clínica Girona per poder fer les radiografies i escanejar unes restes que cal estudiar en profunditat per determinar-ne amb més precisió l'antiguitat.
El geòleg Roger Mata, un dels que va contribuir a difondre la notícia i còmplice a Girona de l'equip berlinès, ha explicat que el més probable és que les lloses del paviment procedeixin de Sant Vicenç de Castellet, localitat de la comarca del Bages que té unes pedreres famoses per la seva roca ornamental, una de les més usades a Catalunya per al revestiment de carrers i de botigues.
L'atzar va voler que un dels edificis construïts fa més de vint anys a la Girona de l'expansió immobiliària s'equipés amb lloses de pedra de Sant Vicenç, i que almenys dues d'aquestes lloses continguin les restes excepcionals d'una mandíbula i part del crani d'un sirènid, un tipus de mamífer marí extingit emparentat amb els dofins, també denominat «vaca marina».
Els experts del Museu d'Història Natural de Berlín es dediquen precisament a estudiar i completar el mapa de la distribució i els hàbits dels sirènids durant l'Eocè. La peça catalana trobada a Girona els va com l'anell al dit per completar el seu trencaclosques.
Segons Roger Mata, els fòssils identificats al carrer del Riu Güell s'han d'inscriure en el període Eocè, segona època del Terciari, que va de 55 milions a 35 milions d'anys d'antiguitat.
En aquella època, la part central de Catalunya estava ocupada per un mar obert cap a l'oceà Atlàntic i la posició de l'actual regió del Bages era costanera i hi vivien els sirènids, espècie extingida emparentada amb els manatí actuals.
«La troballa és excepcional perquè és molt difícil trobar en una ciutat fòssils de mamífers, és a dir, ossos», explica Mata, responsable de l'empresa Axial Geologia i Medi Ambient, amb seu a Caldes de Malavella.
«L'excepcionalitat de la troballa es reforça si es té en compte que les restes de sirènids conegudes fins avui a Catalunya es reduïen a vèrtebres i alguna part del crani, però, a l'espera de la confirmació definitiva, sembla ser que aquestes peces són les primeres parts d'una mandíbula decobertes a Catalunya», afegeix el geòleg, que és d'origen mallorquí, com el geògraf Francesc Roig.
L'extracció de les lloses
La visita dels científics berlinesos a Girona està prevista per a la segona o tercera setmana del mes d'abril, sempre que la comunitat de propietaris autoritzi l'extracció de les lloses, una senzilla operació de paleteria que naturalment aniria acompanyada de la seva restitució per un material de característiques similars.
Els científics de Berlín tenen interès estrictament en l'estudi de les peces, en la seva datació precisa, ja que els ajudaran a completar el seu treball d'àmbit continental, però no volen quedar-se els fòssils per exhibir-los al Museu de les Ciències Naturals de Berlín.
La seva intenció, assegura Mata, és retornar els fòssils a la ciutat de Girona perquè l'Ajuntament o bé els seus legítims propietaris, la comunitat de veïns del bloc del carrer del Riu Güell, decideixin què en volen fer.
Roger Mata només demana que després de la seva extracció s'assenyali el lloc de la troballa amb un codi QR que dirigeixi a pàgines web amb informació sobre els fòssils i la seva història.
La pedra de Sant Vicenç i la pedra de Girona són d'una mateixa formació geològica. Aquella mar costanera del Bages també era costanera al Gironès. Però així com aquí la pedra només té nummulits fossilitzats, la d'allà presenta a més a més moltes restes de petxines, musclos, abundants eriçons i altres formes d'animals més grans, com les que l'atzar ha volgut que es descobrissin al carrer del Riu Güell.
