25 de gener de 2017
25.01.2017

Lluís Costa sosté que Cuba i Catalunya mai han tingut una actitud antiespanyola

L'historiador de la UdG publica un assaig sobre la creació de consciència nacional a partir del cas de Cuba, Espanya i Puerto Rico

26.01.2017 | 08:04
Lluís Costa.

«Els cubans del 1898 mai van tenir una actitud antiespanyola, com no la tenen ara els catalans. Molts cubans tenien referents familiars espanyols, com molts catalans d'avui també en tenim. Jo em dic Lluís Costa Fernández. Vull pensar que, igual com Cuba, la demanda d'independència de Catalunya no passa per la hostilitat cap a Espanya, sinó que és la resposta a la constatació de la incapacitat dels governs espanyols respecte a Catalunya».

S'expressa l'historiador Lluís Costa (UdG), autor del llibre Les construccions nacionals: entre l'imaginari i la realitat (Llibres de L'Índex), un intent de desxifrar les estratègies de construcció nacional dels països a partir del cas de Cuba, Puerto Rico i Espanya, posant la lupa en la utilització de la història en els programes escolars.

Costa considera que el nacionalisme espanyol del segle XIX, que tampoc no tenia gaires enemics, era «bastant inconsistent» i va deixar l'educació a mans de l'Església. Però ja se sap que l'Església fa catòlics i no patriotes. Així, amb la pèrdua de les colònies el 1898, els dirigents espanyols van patir «un atac d'angoixa» i van iniciar la construcció d'un «relat propi» que va tenir poca penetració en la societat.

Mentrestant, Catalunya i Cuba van anar a la seva i van anar construint el propi relat. «Sense caure en invencions infundades, Cuba va magnificar les guerres de la independència i va generar tota una mitologia i una litúrgia nacionalista, amb José Martí com a pare de la pàtria. Una mica com Catalunya amb l'Onze de Setembre, la bandera, els himnes i altres referents», diu l'autor.

Fins i tot Fidel Castro va posar en marxa estratègies per crear identitat cubana a partir de grans gestes «com l'aturada dels americans en el desembarcament a Bahía de Cochinos de 1961», i va usar referents del 1898 com José Martí i altres elements del «martiriologi cubà».

L'assaig de Costa situa Puerto Rico com una illa que no aconsegueix deslliurar-se de l'imperi americà, el qual fins i tot porta a terme diversos intents per oficialitzar l'anglès com a llengua en substitució de l'espanyol.

L'historiador es declara allunyat de les visions «primordialistes» que fonamenten la construcció nacional en el passat ancestral, i es mostra partidari de la defensa de la nació com un projecte que, sense rebutjar la història pròpia, té voluntat «de construcció social i acolliment».

«No faig al llibre una declaració personal, però deixo intuir que no sóc partidari de la nació com una realitat eterna, sinó com una voluntat de la gent amb aspiracions socials, res immutable. Jo crec que les nacions, com tot a la vida, són realitats transformables».

Trump exloent

Costa veu en la presa de possessió de Trump a Amèrica «maneres barroeres» i «un discurs d'arrel nacionalista absoluta». «És un polític excloent, contrari al nacionalisme integrador».

El cas actual català ve provocat per la «miopia absoluta d'un Estat espanyol» que arrossega tics històrics. Espanya no va concedir ni un milímetre d'autonomia a Cuba, i la va perdre.

El llibre es presentarà dissabte vinent (12h) a la Llibreria 22 de Girona, en un acte amb el periodista Josep Cuní, i el dia 31 a Barcelona, amb el conseller Santi Vila.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema