L'intens estiu del 1993 que va viure la petita Carla Simón s'estrenarà els dies 11 i 12 de febrer a la 67a edició de la Berlinale, a Berlín. Es tracta d'un dels festivals de cinema més prestigiosos del món. La pel·lícula, titulada Estiu 1993, es podrà veure dins la programació del festival dedicada als joves cineastes. En aquesta categoria hi prenen part uns 60 projectes de 41 països del món.

Produïda per Inicia Films, la pel·lícula té un pressupost de 800.000 ? i va necessitar dos centenars de figurants. És una producció d'Iniciafilms, coproduïda per Avalon PC, amb la participació de TV3, TVE i la col·laboració de Media, l'ICAA i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Estiu del 1993 és un film autobiogràfic basat en l'experiència de la directora, Carla Simón. Explica com, de petita, va quedar òrfena de pares i va anar a viure amb els seus oncles en un mas de la Garrotxa. La idea de Simón és que el film expliqui la seva infància i el tema de la mort des de la ment d'una nena. Per aconseguir-ho, la pel·lícula va ser rodada càmera en mà, perquè les imatges tinguessin la vivacitat de ser vistes des d'uns ulls humans.

A la pel·lícula, el paper de la nena òrfena el fa Frida (Laia Artigas), que conviu amb la seva cosina Anna (Paula Robles). Els tiets són l'Esteve (Daniel Verdaguer) i la Marga (Paula Crusi). En el film, els oncles han d'acceptar el paper de trobar-se amb una nova filla, tot i que ella de seguida els atorga el paper de pares.

La petita Frida té més caràcter i és més exigent que la seva cosina, més petita, però els problemes li sorgeixen quan ha d'anar a buscar els ous al galliner, ja que fins llavors ella sempre els havia vist al supermercat.

A més dels ous, Frida descobreix altres aspectes més divertits d'un estiu a la Garrotxa com són els actes de la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols.

Així, la petita urbanita gaudeix de la faràndula, del ball i de la companyia dels nens i les nenes del casal d'estiu, amb alguns imprevistos.