Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) ha rebut aquest dilluns un homenatge a la seva prolífica trajectòria literària en un acte a l'Ateneu Barcelonès. Fent gala de la seva particular ironia i bon humor, l'escriptor ha destacat que a la seva edat encara li proporcionin sorpreses "com les d'avui" i s'ha definit com una persona "vulgar, molt anàrquica, poc segura i gens recomanable" que ha arribat als 91 anys "sense tenir creences literàries". "En el resum de la meva vida només em surten tòpics, no em surt res interessant per a un lector. He tingut molta sort de conèixer gent que ha intentat comprendre'm i m'ha ajudat a entendre'm i a ser conscient que existeixo i que faig l'ofici que m'agrada fer des dels 14 anys", ha afegit.

En una sala d'actes plena a vessar, l'escriptor ha mostrat que està en plena forma responent amb sornegueria i sarcasme cadascuna de les intervencions que li han fet els encarregats de glossar la seva figura: Xavier Pla, professor del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG; i Xavier Antich, professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la mateixa universitat, acompanyats per la consellera de Cultura, Laura Borràs.

Espinàs ha afirmat no haver estat mai objecte d'equiquetes, no perquè sigui "imponent i majestuós", sinó perquè "modestament" se sent "polipersona" i, per tant, "poliescriptor". "Sinó seria una traïció a mi mateix", ha bromejat.

Alhora, ha reconegut que "mai" s'ha planificat a si mateix i que no sap qui és, enfront a un "mon ple de persones q saben qui son". "Em meravella!", ha asseverat enmig d'un públic que li ha contestat amb rialles.

Ara, ha assegurat Espinàs, està a costat d'aquella gent que intenta que Catalunya "tingui allò que ha de tenir". "Sense esguerrar-ho, construint i que vosaltres, jo no, ho pugueu veure", ha conclòs.

Un escriptor "en temps afegit" que s'alimenta del present

Xavier Pla ha destacat el fet que Espinàs prefereixi l'observació de les "diverses condicions humanes, que la pretensiosa condició humana" i ha recordat que el passat i el futur mai l'han preocupat. "Com a escriptor s'alimenta del present i diu que fa temps que es troba en temps afegit", ha precisat.

En aquest sentit, ha assegurat que Espinàs "dona una joia de viure als seus textos literaris" que Pla precisa que no troba en "molts altres escriptors de la generació", molts dels quals creu que acaben caient en la nostàlgia. "Ell diu que viure no cansa, llegir-lo a ell, tampoc", ha conclòs Pla.

En una línia similar s'ha expressat el filòsof Xavier Antich, que ha esgrimit que Espinàs és els textos i els personatges que es coneixen "a través dels seus textos".

Finalment, la consellera Borràs ha lloat la figura de l'escriptor de la Olivetti, basada en el "presentisme" enfront a la fabulació i que ha fet de l'escriptura "la seva vida". "Em vaig entristir veient el títol de l'última obra. Nosaltres corregirem a Baudelaire perquè, Espinàs, encara no és hora de llevar l'àncora", ha assegurat.

Una prolífica carrera

Josep Maria Espinàs compta amb una llarga i fecunda trajectòria literària que ha contribuït a revitalitzar la llengua i la cultura catalanes. Els seus més de 90 llibres ('Combat de nit', 'El teu nom és Olga', 'Una vida articulada', 'El meu ofici', 'Temps afegit', 'Relacions particulars' i diversos volums de 'Viatges a peu') se sumen a milers d'articles diaris des de fa més de 40 anys l'han convertit en un dels homes més llegits a Catalunya.

La seva obra li ha valgut nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. La música, però, sempre ha sigut una part molt important de la seva vida: Espinàs va ser un dels fundadors de la Nova Cançó, va dirigir la discogràfica Concèntric i ell mateix va gravar discs cantant cançons pròpies i versions de Brassens. A més, és l'autor del Cant del Barça.

Amic de grans escriptors com Camilo José Cela o Josep Pla, Espinàs també ha escrit, cantant, fet publicitat, ràdio i televisió.