El Museu del Cinema de Girona repassa la història del setè art a través dels cromos que promocionaven tant les pel·lícules com l' star system. Ho fa en una exposició temporal que recull part de la col·lecció del gironí Albert Rossich, i que mostra els lligams que el cel·luloide, des dels seus inicis, va establir amb aquests petits papers impresos. La mostra, que se centra sobretot en la primera meitat del segle XX, permet descobrir petites joies. En destaquen aquells cromos que recullen imatges de pel·lícules del cinema mut que s'han perdut per sempre, com l'adaptació de Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, dirigida per Cecil B. De Mille (1914).

523 cromos originals

La mostra exposa 111 àlbums i 523 cromos originals, als quals se n'hi afegeixen 752 més que es reprodueixen digitalment. Inaugurada ahir, es podrà veure fins al 27 de gener de l'any que ve.

Aquest és el primer cop que la col·lecció d'Albert Rossich es mostra públicament.

Els cromos més antics daten del 1914. Recullen escenes de pel·lícules del cinema mut com El príncep boig, El robí del destí o Creant l'imperi del terror. Evidentment, no hi falten estampetes del cèlebre Charles Chaplin, amb films com Temps Moderns.

L'exposició temporal es divideix en diversos àmbits. Cromos d'estrelles (com Rodolfo Valentino), de pel·lícules del cinema mut i d'altres de l'edat d'or de Hollywood i també un apartat de curiositats. Aquí s'hi mostren, per exemple, cromos que al mateix temps servien de jocs (el dominó, cartes) o d'altres que ensenyaven els trucs que es feien servir durant l'època del primer cinema.

El gruix d'àlbums es mostra en un apartat de l'exposició que recrea un quiosc. Aquí hi ha pel·lícules com Superman, Batman, Jurassic Park, Spiderman, El senyor dels anells i altres.

Cromos, pel·lícules i estrelles mostra fins a 111 àlbums i 523 cromos originals. A més, se'n reprodueixen 752 més en diverses pantalles digitals. La mostra també permet al visitant consultar quatre àlbums digitalitzats a través d'una pantalla tàctil.

Rossich explica que el seu temperament com a col·leccionista va sorgir de la dèria de «guardar cromos i àlbums» que tinguessin relació amb el setè art. «Però el col·leccionista autèntic neix quan classifiques tot allò que tens i ho intentes completar, ampliant-ho i buscant a través de mercats o d'internet», conclou.