Les excavacions del Curs d´Arqueologia d´Empúries han posat al descobert més d´una desena d´esquelets que daten d´entre el segle IV i VII de la nostra era, i que pertanyen a difunts de les primeres comunitats cristianes, que es van enterrar en un cementiri sobreposat a l´antiga ciutat grega, uns tres segles després que aquesta fos abandonada.

Marta Santos, directora del Museu d´Arqueologia de Catalunya-Empúries, ha explicat que aquests esquelets es traslladen al magatzem del Museu d´Empúries a l´espera del corresponent estudi antropològic per determinar el sexe, l´edat i detectar possibles patologies de l´època.

Es tracta de tombes tardoromanes, austeres, que presenten els esquelets en solitari, sense l´acompanyament d´objectes com passa amb les tombes gregues, molt més antigues i relacionades amb altres rituals funeraris.

Uns 25 estudiants, procedents tots ells d´universitats de l´Estat espanyol, excepte una noia francesa, participen a la 72a edició del Curs d´Arqueologia d´Empúries, que a més de l´experiència pràctica d´una excavació en un jaciment de primera divisió, ofereix activitats com la conferència que ahir a la tarda va pronunciar Xavier Nieto, antic director del Centre d´Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

I és que Nieto és un veterà coneixedor de la part més desconeguda del jaciment emporità: la ciutat marítima i el port.

Precisament en el sector marítim de la neàpolis -o ciutat grega- és on s´han dut a terme l´excavació, que forma part de la primera etapa d´un projecte a quatre anys que té per objectiu, en paraules de Marta Santos, «recuperar aquest extrem d´Empúries que continua cap al mar» perquè «volem en el futur fer un itinerari que faci evident al visitant l´existència d´un antic port que donava vida a la ciutat».

En unes excavacions realitzades fa uns anys es va documentar l´existència d´una rampa que connectava la part urbana interior amb el port, que era el «punt neuràlgic».

L´antiga ciutat grega va funcionar des del segle VI aC fins al segle I dC. Tres-cents anys després, sobre d´ella van construir una basílica paleo cristiana i altres capelles dedicades al culte funerari. Aquesta zona va ser un cementiri amb centenars de tombes que al seu moment ja va estudiar el romanista gironí Josep M. Nolla.

Les excavacions d´aquest estiu es fan sobre les tombes que van quedar pendents d´investigar i serveixen també per netejar abans de posar-se a treballar en anys a venir en el projecte d´estudi i recuperació del barri marítim i l´àrea portuària de la ciutat grega.

El projecte inclourà prospeccions al port a càrrec dels arqueòlegs del CASC per recuperar l´antic perfil del port.

Els projectes de futur del jaciment impliquen facilitar al visitant la comprensió de l´urbanisme d´una ciutat que continuava fins al mar, cosa que avui no és perceptible per la carretera que fa de barrera entre l´àrea urbana de l´antiga ciutat i el litoral on hi havia les estructures portuàries.