Un cop l´any
Direcció i dramatúrgia: Bernard Slade - Àngel Llàcer. Intèrprets: Andrea Ros i David Verdaguer. Teatre Auditori Narcís Masferrer Sant Feliu de Guíxols. 7 d´octubre.
L'amor i el pas del temps. Dos conceptes que van lligats de la mà i que posen en entredit les vides que porten els dos protagonistes que es troben un cop l'any per cometre adulteri en una habitació d'un hotel de La Rioja. Una sala que es manté inalterable, i que contrasta amb els canvis que van patint els seus dos inquilins que evolucionen a ritme dels canvis que van sacsejar la societat espanyola des de la mort del dictador Franco fins a les portes del nou mil·lenni.
Una relació clandestina, que es cou a foc molt lent i que en cert moment fa dubtar l'espectador de quin és el veritable amor: el fixat per les normes o aquell que cuiden els personatges any rere any en aquella habitació, amb honestedat, de manera divertida i carregat de passió.
Tot plegat, per acabar determinant que en Josep no és aquell home tan valent que deia ser, i que precisament aquesta inseguretat esdevindrà la debilitat de la Pilar, una jove que es guanya a pols l'èxit i que esdevé l'exemple més clar de l'empoderament de les dones, passant de ser simples membres del Círculo de Lectores a capitanejar un negoci de grans dimensions.
La línia entre drama i comèdia, tan fina com necessària.
Seguint, doncs, la dinàmica del joc dels enamorats, si s'ha de subratllar una cosa bona d'aquesta obra és la capacitat dels seus actors de fer molt (moltíssim!) amb poc, i també la de posar en evidència que no hi ha un amor més fidel que aquell que es cuida. La dolenta? La rapidesa amb què passen els anys, dins i fora de les portes del teatre.
