El Museu Picasso de Barcelona ha tret a la llum en una exposició les cartes de l'artista amb el seu amic Jaume Sabartés, "joies" inèdites majoritàriament que formen part de l'arxiu personal del qual va ser secretari personal del pintor malagueny i que veuen la llum 50 anys després de la seva mort.
Ho han explicat el director del museu, Emmanuel Guigon, i la comissària Margarida Cortadella en la presentació de la mostra 'Sabartés per Picasso per Sabartés', que obre les seves portes juntament amb un altre recorregut que mostra el fons documental Gustavo Gili, després de la seva adquisició el 2014.
L'exposició dedicada al fundador del Museu Picasso recrea una "història d'amistat i de feina", ha subratllat Cortadella, que ha explicat que és fruit de les 700 cartes escrites entre el 1927 i el 1967 per Picasso al seu amic.
Aquestes missives van ser trobades en una caixa després de la mort de Sabartés el febrer del 1968, i per desig exprés dels autors de les cartes, no podien transcendir fins 50 anys després, ha relatat la comissària, contenta de difondre aquest llegat en complir-se el citat aniversari.
Trencant tòpics
"A partir de les cartes, es desprèn la història d'una amistat per igual", i es trenca el tòpic que Sabartés era considerat un esclau o una persona sotmesa per l'artista, i es mostra la figura d'un Sabartés més fort del que s'ha explicat.
Al llarg de set sales, s'exposen diverses anècdotes dels dos protagonistes que es van conèixer estudiant a la Llotja de Barcelona, i aprofundeix en els camins diferents que tots dos van prendre --Picasso a París i Sabartés a Guatemala-- i recrea bromes i l'humor sexual de tots dos quan s'apropaven els 80 anys.
Amistat 'In crescendo'
La relació epistolar es va mantenir viva i la seva amistat 'in crescendo', i en l'exposició es pot veure el conegut retrat de Picasso a Sabartés 'Jaume Sabartés amb gorgera i barret', així com una foto de gran format que va prendre Dora Maar de l'amic de l'artista sostenint l'oli.
A més del contingut de les missives, els sobres coloristes i treballats per Picasso en les seves cartes a Sabartés centren una de les parets del recorregut per l'espectacularitat dels dibuixos i les tipografies manuals utilitzades per l'artista.
També destaca la col·lecció de gravats dedicats a Sabartés i el camí cap a la consecució del Museu Picasso de Barcelona, per la qual cosa aquesta exposició també vol ser un homenatge a aquesta figura.
Per primera vegada, també es presenta una part del Fons Anna Maria Torra i Gustau Gili, del que Guigon ha subratllat el seu "gran valor documental" per aprofundir en la relació de Picasso amb Barcelona, especialment en la segona meitat del segle XX.
La mostra posa de manifest la relació que van tenir Picasso i dues generacions d'editors de Gustavo Gili, distingint dues etapes: la primera iniciada amb el fundador de l'editorial Gustau Gili Roig i la segona amb el fill, Gustau Gili Esteve, i Anna Maria Torra, la relació d'amistat del qual va arribar fins a la mort.
La comissària Claustre Rafart ha subratllat que als protagonistes d'aquesta història se'n suma un altre, que és molt important i que és el llibre, a què tots professaven amor i fascinació.
El llibre de l'artista va ser el motiu de la relació de Picasso amb l'editorial que, el 1926, va impulsar una nova línia de bibliofilia ('Ediciones de la Cometa') per la qual va demanar la col·laboració del geni malagueny.
El Picasso més poeta
El primer projecte del llibre per presentar el nou segell va ser una tauromàquia il·lustrada per Picasso amb text de José Delgado, que no es va arribar a publicar, malgrat que existeixen set aiguaforts que va fer per l'ocasió.
Un altre dels projectes compartits que explica l'exposició és el de la publicació del llibre d'artista 'L'enterrament del comte d'Orgaz' il·lustrat i escrit per Picasso i amb pròleg del poeta Rafael Alberti.
