Les noves excavacions al vaixell enfonsat de les illes Formigues han permès confirmar que les restes daten de finals del segle I aC. En principi es creia que l'embarcació podria haver-se enfonsat a principis del segle I dC, però gràcies a noves troballes, els submarinistes del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han pogut confirmar que encara és més antic.
A més, les immersions també han servit per descobrir que es tracta d'un vaixell «d'uns sis metres de mànega», va detallar ahir el responsable del CASC, Gustau Vivar, el doble del que es preveia. De moment ja s'han registrat un centenar d'àmfores més i també han descobert que un 25% del jaciment que han pogut explorar fins ara ha estat espoliat.
Ara en total ja tenen 196 àmfores documentades en aquest vaixell, però encara en falten moltes més. Han detectat que es van robar les àmfores de «la segona capa», perquè la resta estaven tapades pels sediments. Ara, amb les noves investigacions creuen que hi podrien arribar a trobar fins a tres pisos d'àmfores.
Tot i així, el CASC no té previst «treure-les totes» de sota l'aigua, ja que ocupen molt d'espai al magatzem i els tractaments que han de rebre son molt cars. A més, creuen que no aporten més informació de la que ja donen les peces que han anat recuperant.
De cara a la temporada que ve, el CASC es marca com a objectiu investigar sobretot a la «part de la popa» del vaixell, ja que és on preveuen que hi haurà «més objectes valuosos dels mariners», i més tractant-se d'un vaixell més gran del que es pensava.
Vivar ha concretat que el vaixell podria venir d'algun port d'Andalusia per un gerro que han trobat amb un estil típic d'aquella zona. Com que transportava salses de peix, també ha apuntat que l'embarcació podria dirigir-se a ports com Narbona o Arles.
La part més sorprenent d'aquest jaciment és que s'han trobat les restes del que contenien les àmfores que transportava el vaixell. Segons Gustau Vivar, es tractaria de salses elaborades amb peix com ara el gàrum. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat després de trobar restes d'espines i escates a l'interior dels recipients de ceràmica.
El mes d'abril ja van enviar unes mostres d'ADN de les restes. Si finalment es pot identificar, es podria saber amb exactitud quins ingredients feien servir per elaborar aquestes salses i fins i tot es podrien tornar a elaborar per conèixer el seu gust.Segons Vivar, les salses eren «molt fortes» de gust, ja que «el peix es podria amb les mateixes vísceres» però després es colaven tots els ingredients i quedava una salsa liquida que servia per condimentar el menjar.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) està preparant un museu virtual sobre els jaciments amb què compta Catalunya.
