El mestre Francesc Civil, que va ser organista de la Catedral de Girona de 1925 a 1954, es va oposar, acabada la guerra de 1936-39, al trasllat de l'orgue que ocupa la part central de la nau gòtica més àmplia del món, i n'impedeix la contemplació diàfana.

L'historiador Joaquim Nadal revela al llibre República i Guerra Civil a Girona. Estudis i documents que, paradoxalment, les autoritats eclesiàstiques van veure bé algunes de les transformacions i iniciatives portades a terme durant els anys de guerra i revolució, que van combatre, com ara el desmuntatge del cor i de l'orgue de la Catedral.

Però l'organista s'hi va oposar argumentant raons tècniques, com documenta Nadal a l'article El cor i l'orgue de la Catedral de Girona entre dues visites pastorals (1930-1940), separades per una guerra. El llibre es presentarà aquest divendres a les 19 hores a la seu gironina del Col·legi d'Arquitectes, en un acte amb Francesc Vilanova i Vila-Abadal.

Amb l'esclat de la guerra de 1936 es va desencadenar una revolució que va comportar la crema d'algunes esglésies. Per salvaguardar el patrimoni, el Govern de la Generalitat va expropiar a l'Església béns com la Catedral de Girona amb la promesa de convertir-la en el museu del poble, fet que va calmar les accions anticlericals dels revolucionaris. Aquest fet va comportar el desmuntatge del cor i de l'orgue, que ocupaven la nau central i n'impedien una visió. Quan l'Església va recuperar la Catedral, no veia malament el trasllat de l'orgue, una polèmica que continua ben viva avui.

El llibre de Nadal (director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) aporta abundant informació sobre altres aspectes relacionats amb els anys de guerra. La visita de Christian Xervos al Tapís de la Creació, la política de biblioteques, el convent de les Bernardes i els mètodes de treball de la Comissió del Patrimoni en són alguns.