La historiadora gironina Gemma Domènech dirigirà el pla d'obertura de fosses comunes de la Guerra Civil i impulsarà la creació d'una Comissió de la Veritat destinada a investigar els crims del franquisme i la transició, com a nova directora general de Memòria Històrica.
Segons ha informat el Departament de Justícia en un comunicat, Domènech substitueix en el càrrec Carme García, que ha dirigit en els últims tres anys les polítiques de memòria històrica de la Generalitat, primer al Departament d'Exteriors que va dirigir Raül Romeva i després al de Justícia, amb Carles Mundó com a conseller.
La nova directora general, que s'incorporarà la setmana que ve al Departament de Justícia, és doctora en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la seva feina dels últims anys s'ha centrat en la investigació i difusió de la memòria de l'exili, la repressió del franquisme i la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil.
Des del seu càrrec, la historiadora serà l'encarregada de culminar el projecte de llei que reunirà tota la legislació sobre memòria històrica aprovada pel Parlament, que preveu la identificació de les restes enterrats en fosses comunes de la Guerra Civil i la retirada de simbologia franquista dels carrers i altres espais públics de Catalunya.
Una de les funcions de Domènech serà impulsar la creació d'una Comissió de la Veritat, que investigarà els crims de guerra, genocidis i assassinats massius ocorreguts a Catalunya, donant prioritat als casos en que les víctimes són dones, persones LGTBI o menors.
Una altra de les tasques de la nova directora serà el desenvolupament dels plans de localització i identificació de les fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme, així com la gestió d'indemnitzacions als expressos polítics i represaliats.
La Generalitat estima que a Catalunya existeixen més de 20.000 enterrats en fosses comunes i té localitzades 505 d'elles, de les que s'han obert 38.
6.000 inscrits a la prova d'ADN
També el cens de persones desaparegudes de la Generalitat, obert als ciutadans que creguin que tenen un familiar enterrat en una fossa comuna per fer-se una prova d'ADN que faciliti la identificació, compta ja amb uns 6.000 inscrits, dels quals uns 2.000 s'han sotmès a proves genètiques.
