«El déu solar Re va col·locar el rei a la terra dels vius per a l'eternitat i a tota hora; per tal de jutjar els homes, per complaure els déus, per establir la maat (veritat), per destruir el mal». Una de les representacions del déu Re, tallada entre el 1279 i el 1213 aC, al qual fa referència aquest text del temple de Luxor, forma part de l'exposició Faraó. Rei d'Egipte, que des d'avui i fins al 20 d'agost es pot visitar al CaixaForum Girona, amb 140 peces, totes originals, excepte una, cedides pel British Museum de Londres.

Els faraons, encarregats de protegir Egipte dels enemics i de garantir l'ordre de l'univers, visiten aquesta vegada la Girona dels vius a través de «peces estrella del British», com ara les tres figures que presideixen l'inici del recorregut. Es tracta d'un cap elaborat en gres del faraó Mentuhotep II (2055-2004 aC), que ha conservat els vius colors originals gràcies al clima d'Egipte; un cap tallat en limolita verda del faraó Tutmosis III (1479-1425 aC), i una estàtua inacabada tallada en basalt d'un faraó de la dinastia Ptolemaica (305-30 aC).

Els comissaris de la mostra, Marie Vandenbeusch i Neal Spencer, que són conservadors del British Museum, van explicar ahir durant una visita guiada que aquestes són «tres peces estrella», «tres retrats» que volen reproduir rostres concrets i que contrasten amb altres representacions «més estilitzades» presents a l'exposició que intenten simbolitzar la figura del faraó d'una manera genèrica.

Els reis-déus o faraons van governar des del 3000 aC, aproximadament, fins a la conquesta romana, l'any 30 aC.

L'exposició, fruit de la col·laboració institucional entre el British i La Caixa, intenta mostrar qui era el rei d'Egipte i la seva manera de legitimar el regne i el poder buscant lligams amb els déus i creant un relat segons el qual tenien ascendència divina.

Hi destaquen treballs d'orfebreria, vasos, rajoles amb inscripcions, ganivets, eines i també estàtues monumentals i treballats relleus de temples que acosten el visitant a la vida real i de poder de l'antic Egipte.

Hi ha un papir d'uns 4.500 anys amb correccions en tinta vermella sobre un primer escrit en negre, i una figureta que representa un escriba grassonet, perquè aquests alts càrrecs tenien menjar en abundància.

El rei no es casava amb una única dona. És conegut el mite que Ramsès II va tenir 40 fills i 40 filles, evidentment no d'una sola dona.

Una representació d'un alt funcionari amb una princesa en braços parla de la intimitat i de les relacions familiars a la casa reial.

Anna Colomer, coordinadora d'activitats del CaixaForum Girona, va recordar en la presentació de la mostra que hi ha un ric programa d'activitats paral·leles per a diferents públics.