La delegació de l'Alt Empordà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) va inaugurar ahir una exposició que revisa la trajectòria i treu a la llum maquetes, plànols, dibuixos i fotografies de l'arquitecte Josep Maria Bosch Aymerich, considerat «un visionari», molt influent en el camp de l'oci i el turisme amb projectes com l'hotel Cap Sa Sal a Begur (1955-1963), el projecte no realitzat del Flotel (hotel flotant) (1978), el xalet per al Sr. Bloch, i el complex turístic de la Masella, a Das i Alp (1965-1967).

L'acte va comptar amb la conferència inaugural de Roger Subirà, arquitecte i comissari de l'exposició, que va repassar la trajectòria professional de Bosch Aymerich, arquitecte, enginyer i empresari, nascut a Girona l'any 1917 i mort a Barcelona el 2015.

Titulada Col·leccions COAC / Josep Maria Bosch Aymerich, l'exposició es va inaugurar el desembre passat a la sala d'exposicions del COAC a Barcelona, per presentar l'obra de Bosch Aymerich en el conjunt de l'arquitectura del segle XX.

La mostra pivota entorn de quatre apartats: «grans clients», «paisatges corporatius», «oci i turisme» i «serveis socials», i parteix de la documentació que la Fundació Privada Bosch Aymerich va cedir a l'Arxiu Històric del COAC.

A Figueres l'exposició mostra l'apartat d'oci i turisme que coincideix amb els anys centrals de l'obra de Bosch Aymerich, en el moment de la gran explosió de la indústria turística a l'Estat espanyol.

Segons explica el Col·legi d'Arquitectes en un comunicat: «És entre aquests projectes on trobarem més diversitat estilística i més llibertat formal. Són projectes plens d'optimisme que inclouen rareses i curiositats com un gran complex turístic flotant amb una arquitectura clarament influenciada per les arquitectures utòpiques de la dècada dels seixanta d'Archigram».

Un personatge excepcional

Estudiant «brillant», va completar la seva formació als Estats Units, al Massachusetts Institute of Technology i va coincidir amb les principals figures del moviment modern. El 1947 va retornar a Barcelona com a director tècnic industrial de la Zona Franca, on va tenir un paper clau en l'establiment de la fàbrica SEAT a la ciutat.

El 1953 es va associar amb Frederic H. Harris, amb qui va dur a terme obres com la xarxa d'autopistes del País Basc, el pantalà del port de Barcelona o les bases americanes. Un projecte de gratacel a la plaça de Catalunya, a Barcelona, no va veure la llum.