El duet Cabosanroque estrena aquesta tarda al festival Temporada Alta una nova instal·lació sonora nascuda de l'experiència del poeta Jacint Verdaguer en diverses sessions d'exorcisme. Dimonis, que es podrà veure al saló de descans del Teatre Municipal de Girona, reflexiona sobre la possessió demoníaca des de diverses perspectives partint dels apunts que el poeta va prendre en diversos exorcismes a finals del segle XIX en un pis de Barcelona.
L'espectacle pren el nom de Dimonis, un llibre en què Enric Casasses fa una transcripció comentada d'aquests apunts escrits entre 1890 i 1893. Es tracta de quatre quaderns -un dels quals està desaparegut-, amb textos que no van ser publicats en vida del poeta i que van suposar la prohibició de dir missa i l'exclusió de Verdaguer dels entorns en què es movia.
«Són textos molt actuals, on hi ha una crítica molt dura als estaments eclesiàstics i a les diferències socials del moment, textos molt poètics i metafòrics», explica Laia Torrents, de Cabosanroque, que detalla que aquestes vivències són el punt de partida per a abordar la possessió d'una forma polièdrica.
«Es pot pensar en la possessió des del punt de vista purament estètic, per la no correspondència entre el continent i el contingut, un cos i un esperit que no es corresponen; des del vessant biològic, com un paràsit que entra en un hoste i modifica el seu comportament; o des del des del punt de vista antropològic, per veure com en altres religions com el vudú la possessió no és una cosa anegativa, sinó que la gent entra en trànsit per deixar-se envair per esperits benefactors», assenyala.
En el cas de l'època de Verdaguer, assenyala Torrents, sovint els posseïts eren dones o nens, «perquè es consideraven els més febles i per tant, els individus més fàcils d'ocupar, però també perquè la possessió és una forma que té l'individu d'expressar-se contra la societat».
«Estem parlant d'una societat en què les dones estaven en molt mala posició i l'espiritisme, que estava en auge, s'associava amb idees molt modernes, com la demanda de sufragi universal o la igualtat de gènere», puntualitza Torrents.
Recorregut lliure
Dimonis, de la que hi ha previstes diverses sessions des d'avui i fins diumenge 24, recrea la casa d'oració de Barcelona on es practicaven els rituals als quals va assistir l'autor de Canigó.
L'espai que proposa el conjunt integrat per Torrents i Roger Aixut planteja un recorregut per on el públic podrà passejar lliurement i modificar la dramatúrgia sonora. «La gent passeja per la instal·lació i s'atura allà on li interessa, amb alguns espais on pot interactuar, i el temps que dedica a cada fragment acaba incidint en la interpretació final del conjunt», avança Torrents.
Per al muntatge, Cabosanroque ha comptat amb la participació del Niño de Elche i de Rocío Molina. En el primer cas, el cantaor canta fragments de Verdaguer i és «posseït a través de paràsits electromagnètics», mentre que la bailaora balla inspirada per les possessions del vudú «i en alguns moments entra dins el cos de part del públic».
Entre les instal·lacions sonores, l'assistent també hi apreciarà altres veus, com la del poeta Enric Casasses o d'un exorcista. «Ens ajuda a mostrar la polifonia d'aquests apunts, perquè moltes vegades no queda clar si és la verge, el dimoni o el posseït qui parlen o el mateix Verdaguer que ho transcriu... tota aquesta visió no fixa sinó des de molts camps apareix en una instal·lació en què hem entrevistat molta gent, des de verdagueristes fins a un exorcista», explica Torrents.
