05 de abril de 2020
05.04.2020
Diari de Girona

L'empordanesa Paulina Buxó, una artista a rescatar

Una tesi aporta llum sobre la figuerenca, institutriu dels fills d'Isabel II, destacada en la música i les lletres i pionera de la fotografia al segle XIX

05.04.2020 | 00:57
La partitura de "Flor de mayo"

Excel·lent concertista de piano i compositora; institutriu dels fills d'Isabel II; «profunda i inspirada poetessa» segons la premsa de l'època i fins i tot, pionera de la fotografia. I malgrat tot, una gran desconeguda. Una tesi doctoral aporta ara una mica més de llum sobre la figuerenca Paulina Buxó, una artista polifacètica i inquieta que va tocar molts pals durant el segle XIX, però de qui encara queda molt per descobrir.

Les compositores catalanes del segle XIX: un impuls creador, una tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona realitzada per Maria Teresa Garrigosa amb la direcció del catedràtic del Departament d'Art i de Musicologia Francesc Cortès, és el primer treball exhaustiu de recerca sobre un grup de dones nascudes entre 1810 i 1880 que, per la seva classe social, van tenir accés a la cultura i van compondre música.

Una de les figures rescatades per Garrigosa és Paulina Buxó, pianista, compositora i escriptora nascuda a Figueres durant la primera meitat del segle XIX de la qual es coneixen poques dades -ni tan sons la data de naixement i mort- però que, pel que recull la premsa de l'època era apreciada tant pel seu talent musical i literari i com a pedagoga.

Garrigosa va partir d'un estudi sobre la premsa musical a Madrid on se la citava, i va estirar el fil fins al Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà d'Inés Padrosa Gorgot, col·laboradora de Diari de Girona, per posteriorment recórrer a llibres i hemeroteques.

«El diari El Lloyd español deia d'ella el setembre del 1864 que era una de les primeres pianistes d'Europa i que gaudia de la confiança de les classes més rellevants del moment com a docent, com a institutriu dels fills d'Isabel II. També sabem que va exercir com a professora de piano i francès en una escola dirigida pel també figuerenc Eusebi Font, escriptor i músic, que tenia molta nomenada pel seu sistema pedagògic», assenyala.

«Tenia bones referències, havia sigut professora del fill d'un príncep rus, Poniatowski, i pel buidatge d'hemeroteques se sap que va escriure moltes obres, una dedicada al llavors Príncep d'Astúries (el futur Alfons XII) quan tenia set anys. Ens han arribat tres títols seus, que és molt per l'època», explica Garrigosa.

L'única partitura que es conserva d'ella és Flor de mayo. Fantasia de concert per a piano, de l'any 1864. Custodiada a la Biblioteca Nacional d'Espanya, és la primera partitura editada que es coneix d'una compositora catalana.

També es va dedicar a escriure literatura de temàtica religiosa en castellà i francès. Una de les obres, editada el 1857, va anar acompa­nyada de fotografies fetes per ella, el que la converteix, segons l'experta Reyes Utrera, en una de les primeres fotògrafes de l'estat.

Garrigosa apunta que, amb temps i «recerca constant» s'han d'esclarir encara molts detalls sobre l'empordanesa, com on va estudiar o de quina congregació religiosa va formar part, si tal com sembla es va fer monja en tornar a Figueres, com assegura Joaquim Pla Cargol a Biografias de gerundenses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona