Deu anys després de pujar a un escenari per primera vegada, Txarango publica el seu final amb el quart i últim àlbum, De vent i ales, que arriba amb una gira que s'ha vist reformulada pel coronavirus i que es farà l'any que ve. Amb aquest últim treball, la banda vol agrair el suport d'un públic que els ha permès poder escollir el moment d'acomiadar-se definitivament. «Necessitem temps, la vida és curta i res és per sempre. Volem fer altres coses i deixar espai a nous grups», explica el cantant, Alguer Miquel.
Els membres del grup coincideixen a dir que Txarango ha estat una «eina al servei de la vida», una «canoa» que els ha obert les portes a «conèixer, descobrir i impregnar-se d'altres mirades al món» que, sense la música, els hauria estat «difícil de viure». «El projecte de Txarango ha estat tan gran com l'hem somiat, no podem demanar res més. Ha estat un vaixell molt gros que hem conduït com hem sabut, l'hem gaudit i l'hem patit», afegeix el cantant, que posa en valor la dificultat del «repte» que tenien per davant i la «molta exposició» que els ha comportat.
Segons el líder de la banda, la clau del seu èxit respon a l'esforç, combinat amb el fet fortuït d'estar «en un moment i en un espai adequats». Miquel explica que són molts els fans que pregunten per què ho deixen quan més èxit tenen. Sergi Carbonell, un altre dels membres de Txarango, ho aclareix afirmant que, per ells, no té sentit mantenir-ho «si no és al 100%». «Per això ens aturem», rebla.
En la decisió també hi ha la voluntat de cedir pas generacionalment. Segons Miquel, hi ha molts grups a l'entorn que fa música que hi posen la mateixes ganes: «Ara ens toca deixar espai, mentre toquem fem de tap. Quan t'apartes, cedeixes l'espai i hi ha gent molt preparada per ocupar-lo».
Un recull de la història del grup
Editat per Halley Records i distribuït per Discmedi, Txarango presenta un disc «intens però honest i sense pretensions». Es tracta d'un àlbum llarg, amb setze cançons: «No volíem que ens quedés res a l'armari». Ja des de l'inici, és una declaració d'intencions per «empaquetar» la història del grup. Comença amb la peça coral De tot arreu i situa un metafòric És hora de tornar a casa com a epitafi.
De vent i ales combina el so cubà, les havaneres i el ritme del bhangra indi, passant per harmonies africanes, bevent de ritmes viscuts en la gira arreu del planeta i de les músiques «d'anada i tornada» que els arriben també a Barcelona. «Volem que fos un espai per mirar enrere i celebrar la vida compartida», explica Alguer Miquel, que reconeix que si giren la mirada al passat i reescolten els tres discos anteriors, Benvinguts al llarg viatge (2012), Som riu (2014) i El cor de la terra (2017), els semblen «records d'una altra vida». El nou disc tampoc esquiva el compromís social i polític, amb lletres que fan referència al procés polític català o la crisi migratòria, temàtiques en les quals Txarango ha pres part des de l'inici.
El futur del Clownia
Un dels fruits més celebrats de Txarango, el festival Clownia, que se celebra a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), es mantindrà en vistes al 2021 i ja han anunciat que mantindran el cartell previst per a aquest any i que la crisi del coronavirus ha obligat a cancel·lar. El futur, però, encara és incert pel que fa al del 2022. «Cada any ens ho hem anat plantejant. Hem d'acabar de passar l'edició de l'any que ve i valorar què farem», avança Carbonell. La pandèmia també ha obligat la banda a reformular la gira de presentació del disc, ideada dins d'una carpa de circ i que havia de recórrer quinze ciutats diferents de Catalunya, País Valencià i les Balears.
