Sidonie ha tornat a l'escena musical amb el nou disc El regreso de Abba (Sony Music), que acompanya la novel·la homònima del seu cantant, Marc Ros, i conforma un «recorregut musical» pels seus vint anys de trajectòria. Segons el baixista i guitarra Jes Senra al nou àlbum «hi ha una mica de cada disc», i constitueix una mena de «viatge a través de la música de Sidonie en aquests vint anys».
Per la seva banda, el cantant del grup afegeix que el disc reivindica el «pop mediterrani» amb sonoritats anglosaxones i locals, mentre que el bateria Axel Pi celebra que l'àlbum eixampla la poètica i l'estil del grup. «El que ens ha passat en aquest exercici d'eixamplar-nos és que ens hem trobat». Segons Pi, estan començant a comprovar com en aquest eixamplament hi apareix el Sidonie «del principi i el que ha anat més enllà trepitjant terrenys que mai havia explorat», afegint que també s'hi pot reconèixer «el Sidonie del futur, i el dels inicis».
A l'hora de definir el disc, Ros posa com a exemple el viatge de la nau Voyager a l'espai amb sons de la terra (com el plor d'un nen, persones parlant i música com la Cinquena, de Beethoven), i considera: «Si hi hagués una Voyager de Sidonie seria El Regreso de Abba, ja que és el disc amb el qual més s'identifiquen. Per a Ros, el resultat és un disc de «pop mediterrani», que només es podia fer amb un «triangle de la Bermudes» integrat pels músics amb Cadaqués, Barcelona i Menorca com a vòrtex, més les influències: «Combinem la sonoritat dels nostres grups favorits que són The Beatles, Beachs Boys i The Birds amb el Serrat».
El port de Cadaqués com a destí
Axel Pi afegeix que el disc és com una onada que s'inicia a Barcelona i que després de creuar l'Atlàntic i el Mediterrani acaba al port de Cadaqués, que es converteix en un «personatge vital» per explicar la seva necessitat d'envoltar-se de «bellesa», per inspirar-se, curar-se i trobar-se.
Pel que fa al títol, Ros detalla que hi ha una clucada d'ulls al grup suec perquè quan estava fent la novel·la hi havia titulars a la premsa sobre la seva tornada en forma d'holograma, i a ell li va fer «molta gràcia». Ros considera que és un disc «heterogeni i eclèctic» perquè s'ha posat en la pell dels protagonistes.
Sobre el tema en català, Portlligat, Ros confessa que va néixer perquè hi havia «paraules que quedaven molt boniques», com per exemple «semàfor» i «Portlligat»: «És la primera cançó en català publicada a un disc de Sidonie», afirma, i descriu aquest fet com una experiència que els ha agradat molt i que podrà tenir continuïtat en un futur.
