Gairebé sortida d'un futur distòpic, una illa remota del Pacífic ens alerta del que pot venir quan l'explotació de la natura, el capitalisme i la deshumanització campen sense fre. Nauru, al costat de Nova Guinea, viu totalment arruïnada per l'explotació brutal dels seus recursos minerals -bàsicament, els fosfats- i la seva principal font d'ingressos és llogar la terra al govern australià per instal·lar-hi camps de refugiats, una metàfora perfecta de la devastació natural, social i econòmica que ha servit d'inspiració per a Pleasant Island, la peça de teatre documental i performatiu que dos dels noms a l'alça de l'escena d'avantguarda belga, Silke Huysmans i Hannes Dereere, havien de presentar a Temporada Alta i que finalment es pot veure en línia, a l'apartat A Distància del festival.

El duet aprofundeix en la desconeguda història de l'illa, descoberta fa 200 anys i batejada com a Pleasant Island (l'illa agradable) per la seva natura exuberant. A inicis del segle XX, va ser colonitzada i va començar l'extracció de fosfats, que en mig segle va acabar amb el 80% dels recursos naturals del terreny.

«El 20% restant, ja amb la independència del país, va anar a càrrec d'una elit local i la riquesa aconseguida va fer de Nauru el país amb la renda per càpita més alta del món durant anys», explica Hannes Dereere, que afegeix que «de tot això no en queda res».

«Els seus habitants són víctimes del sistema, hi veus la causa-efecte: de l'explotació minera va venir la pèrdua de recursos i ara són totalment dependents. L'aigua està contaminada i no poden conrear res, tot el que beuen i mengen s'importa d'Austràlia, que alhora, els paga per tenir-hi els refugiats. És un cercle terrible i moltes de les dinàmiques que tenen lloc en diferents parts del món es concentren en un espai minúscul», afirma.

Per a treballar en el segon espectacle que la parella dedica a la mineria i les seves conseqüències després de Minning Stories -centrada en el Brasil, on va néixer Huysmans-, van viatjar a l'illa per conèixer «una situació que és tan dolenta com sembla».

«La de Nauru no és una història feliç. Els testimonis que vam recollir i que apareixen al muntatge coincideixen en la sensació d'haver perdut el que era seu, una illa plena de natura. Per això parlem molt del passat, del que han perdut, però també del futur, de com es podria recuperar o del que podem fer nosaltres per evitar això», diu.

«No esperàvem poder-hi viatjar, perquè des de l'acollida de refugiats veten l'entrada a periodistes i ONG i eviten qualsevol fuga d'informació», continua Dereere sobre el procés de creació de l'espectacle, que havia de tenir a Salt la seva estrena a l'Estat.

Fins al 25 de novembre se'n pot veure un enregistrament al web del festival. «La tecnologia és estranya, però és millor que res. Són temps difícils, perquè fas feina per compartir-la i viure-la amb el públic i no pots», reconeix el creador flamenc.