15 de novembre de 2020
15.11.2020
Diari de Girona

L'única novel·la de l'inventor dels renecs del capità Haddock

La figuerenca Brau Edicions reedita «Pau Canyelles, exdifunt», la incursió en el gènere del periodista i polític Joaquim Ventalló, el cèlebre traductor de «Les aventures de Tintín» al català

15.11.2020 | 00:23
Un dels elements més recordats de les seves traduccions de les històries de Tintín és l'amplíssim vocabulari de renecs que surten de la boca del llop de mar. Al llibre «Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!» (Acontravent) se'n recullen uns 800.

La figuerenca Brau Edicions acaba de reeditar Pau Canyelles, exdifunt, l'única novel·la del periodista i polític Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996), el cèlebre traductor de Les aventures de Tintín al català.

Publicada l'any 1931 per una petita editorial terrassenca, Fluid Editorial, fins ara no s'havia reeditat mai. Tot i que en el seu moment va ser seleccionada per optar al premi Crexell -per a l'edició que acabaria guanyant Josep Maria de Sagarra amb Vida privada- la novel·la va tenir una distribució limitada i poc ressò mediàtic. L'entrada de l'autor en política -va ser regidor d'ERC a Barcelona durant la Segona República- va fer que deixés de banda la novel·la i, un cop arribat el franquisme, va conrear només la poesia.

La novel·la situa el lector a la capital catalana als anys 30 per narrar la història d'un burgès barceloní, Pau Canyelles, que mor sobtadament i torna a la vida perquè ha estat víctima d'una catalèpsia profunda. A partir de llavors, les peripècies del ressuscitat, primer de forma còmica i després tràgiques, són el nucli de la narració.

El retorn d'una persona aparentment morta al món dels vius és un motiu literari de llarga tradició, recorda al pròleg el professor i escriptor Joan Manuel Soldevilla, tintinòleg il·lustre, que es remunta a obres de Conan Doyle, Poe o Els sots ferèstecs de Casellas.

Lluny de misteris i dramatismes, però, Ventalló arrenca el relat des de l'humor i la ironia per retratar els hàbits burgesos de la Barcelona dels anys 20 i 30 i reflexionar sobre la identitat i com la mirada dels altres ens condiciona, tan vius com morts.

El llibre destaca especialment per la llengua, fresca, i uns diàlegs vius i àgils, plens d'expressions nostrades i alguns girs provinents del castellà habituals als anys 30 que l'edició de Brau ha respectat.

Un home compromès

Nascut a Terrassa l'any 1899, Ventalló va exercir de periodista a La Publicitat i a L'Opinió, d'on acabaria sent director. A més, va col·laborar amb altres mitjans de premsa escrita i va ser un dels pioners de la ràdio.

Va formar part de les llistes d'ERC a les eleccions de 1931 per a l'Ajuntament de Barcelona, que acabarien suposant la instauració de la Segona República, i va ser regidor de Cultura a la capital catalana sense deixar de banda, però, la seva activitat periodística. Va ser des de la premsa on va denunciar els crims dels col·lectius anarquistes, uns articles que el van posar en el punt de mira, fins que va acabar exiliat a França l'any 36.

No va tornar a Catalunya fins el 1943, gràcies als fils que va moure el seu germà Lluís, un important càrrec del règim franquista. Com que no podia dedicar-se al periodisme, va exercir d'agent comercial i això li va permetre viatjar per Europa i el nord d'Àfrica.

Durant l'exili francès va conèixer Les aventures de Tintín, i quan l'any 1958 l'Editorial Juventud va començar a editar la col·lecció en castellà, es va adonar que els àlbums podien ajudar a difondre el català en un moment de clara amenaça per la llengua. La primera traducció va sortir l'any 1967 ( Les joies de la Castafiore) i va continuar amb la resta de la sèrie fins al 87, quan amb 88 anys va traduir Tintín i l'art alfa.

De la seva tasca en destaca especialment la creació de l'extensíssim repertori d'improperis que deixa anar el malcarat capità Haddock, un enorme catàleg que ha donat peu a estudis i llibres i que està inspirat, en part, en el vocabulari dels pescadors del Port de la Selva, a qui va consultar.

Estiuejant des dels anys trenta al cap de Creus, en tornar de França va mantenir la relació amb el municipi empordanès fins al final del seus dies i les seves cendres reposen al cementiri del poble.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
 

L'últim El més llegit