La nova campanya d'excavacions a la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge ha permès recuperar una gran àrea de treball i emmagatzematge del segle I abans de Crist. La darrera tanda de treballs arqueològics, dirigida per Marc Prat Vilà, membre del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona (UdG), s'ha centrat a l'ala oest del jaciment fins arribar a la roca natural. Això ha permès recuperar aquesta àrea, on s'han trobat nombrosos forats de pal, encaixos per col·locar-hi grans recipients de ceràmica -les anomenades dòlies-, gresos i possibles dipòsits de planta rectangular.

Els treballs, fruit d'un conveni entre l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la UdG, s'han dut a terme entre desembre i gener i van acabar a principis de mes. Paral·lelament a la campanya arqueològica, també s'han dut a terme tasques de consolidació i restauració d'algunes estructures romanes. Aquests treballs, finançats gràcies a una subvenció de la Diputació, s'han centrat en els paviments, canalitzacions i murs més malmesos per assegurar-ne la futura conservació.

Durant l'excavació, també s'ha intervingut arqueològicament al límit sud-est de la trinxera de la Guerra Civil del Collet, on s'ha documentat una gran llosa de ciment associada a diferents forats circulars.

Tot i que les restes encara estan en procés d'estudi, és probable que servissin per instal·lar alguna arma de foc destinada a protegir l'accés al port de Palamós, segons el consistori calongí.

I és que el Collet és un turó de poca alçada situat al nord de la badia de Palamós que ha tingut diferents usos i fisonomies al llarg de la història.

En època antiga, la petita elevació, avui dia escapçada per la carretera que va de Sant Feliu a Palamós, s'endinsava ens el mar. En època romana, al seu cim es va construir una vil·la, la del Collet, i a uns centenars de metres al nord-est es va aixecar, arran de platja, una terrisseria, la del Collet Est. Un cop es va abandonar la terrisseria, l'espai va ser reaprofitar com a cementiri.