Quan dues veus excepcionals s'ajunten el resultat només pot ser un univers ampliat de sensibilitat. Crec que són unes veus que tenen un perfil molt ben retallat. La de la Mireia Vives és una veu clara i directe. És una manera de dir que connecta molt amb el públic, una veu càlida i maternal sense pretensions. No és una sonoritat que vagi calant dins teu ni tampoc ha creat estilemens vocals per fer grans malabarismes, però té una senzillesa tan pregona que esdevé magnètica i subjugant.
La de Borja Penalba per la noblesa i la rotunditat atronadora, però també per la capacitat de modular-la cap a espais de tendresa, és una veu amb veritat i amb una plenitud que traspassa l'ànima. Una conjunció així és irrepetible i memorable i l'espectacle és un riu de naturalitat amb gens d'artifici amb l'honestedat dels músics d'ofici que el converteixen en un art senzill i gran.
Les cançons van per camins diversos i aconsegueixen crear un espectacle ric i sorpresiu amb una energia volcànica. Després de cinc anys de fer camí plegats han arribat a bon port.
