Delicada màquina del temps que ens transporta a la quimèrica Espanya del 92, aquella en què allò cosmopolita convivia encara amb el més beat i religiós, Las niñas va captivar als votants de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, que li van atorgar quatre premis Goya, i dels grans: millor pel·lícula, guió original, fotografia i direcció novella per a Pilar Palomero. Un triomf apoteòsic i segurament incontestable, perquè Las niñas és una obra de sensibilitat infreqüent, evocadora de les emocions naturals d'Estiu 1993, i que ja havia arrasat en el seu pas pel Festival de Màlaga, i en els premis Forqué i Feroz.

En l'atípica nit dels Goya 2021, sense públic a la platea del Teatre Soho CaixaBank de Màlaga i amb el lliurament virtual de premis, Salvador Calvo va ser un altre dels triomfadors, perquè Adú, el film del productor gironí Edmon Roch, que tracta sobre un dolorós i alhora esperançador tríptic del drama migratori i les despietades barreres que separen Àfrica d'Europa, li va proporcionar el Goya al millor director. El cinema espanyol va llançar un valuós i emocionant desafiament a la pandèmia i els seus estralls. Han estat mesos devastadors pel sector, però la gran festa dels Goya va aconseguir projectar llum i il·lusió.

«Se us troba a faltar, molt», va dir Antonio Banderas, magnífic mestre de cerimònies, en al·lusió als premiats, absents, que van haver de viure l'acte de manera virtual des de casa seva. En qualsevol cas, a l'escenari va brillar la major constel·lació d'estrelles del cinema espanyol imaginable, amb Pedro Almodóvar, Penélope Cruz, J. A. Bayona, Paz Vega i Alejandro Aménabar, entre molts altres, anunciant els guanyadors.

Sobrietat imprescindible

Va ser una gala necessàriament sòbria i elegant, desproveïda de llicències frívoles, presentada amb innegable excel·lència per Banderas i María Casado. L'estranya condició «en línia», encara que sembli estrany, va donar frescor als agraïments i va alleugerir el ritme d'una vetllada que en els últims anys s'havia dilatat fins a la indigestió. Els números musicals es van reduir a la mínima expressió (Nathy Peluso, Vanesa Martín, Diana Navarro i Aitana) i només va haver-hi espai extra per a l'homenatge a Berlanga o el lliurament presencial del Goya d'Honor a Ángela Molina. «No és la gala que hauríem volgut celebrar, però res en aquests temps és com volem», va declarar Mariano Barroso, president de l'Acadèmia, reivindicant el poder «guaridor» del cinema durant aquest any de pandèmia i reclusió: «El cinema, d'alguna manera, ens ha curat».

Curador, o si més no reconfortant, va ser el fabulós passeig d'estrelles internacionals com Tom Cruise, Robert de Niro, Laura Dern, Al Pacino, Nicole Kidman, o Sylvester Stallone donant el seu suport al cinema espanyol a través de petits vídeos gravats (o àudios, com el de la sempre incomparable Barbra Streisand).

Nit de glòria

Va ser la nit de glòria de Las niñas, alçant-se amb quatre dels nou Goya als quals aspirava i fent història amb Daniela Cajías, la primera dona que ha guanyat la millor direcció fotogràfica. També va ser la nit d'Adú, que es va emportar quatre guardons dels 13 als quals optava, un d'ells especialment emotiu: el de millor actor revelació per al jove francès Adam Nouru, primer intèrpret de raça negra que guanya un Goya en els 34 anys d'història dels premis.

La resta de reconeixements a les millors interpretacions va respondre a les previsions: Patricia López es va emportar el guardó a la millor actriu pel seu descomunal treball a Ane. I Mario Casas, per fi, va conquistar el seu primer Goya per la seva adrenalítica interpretació a No matarás. Premi tan merescut com el de millor actriu de repartiment per a Nathalie Gorg (La boda de Rosa), el de millor actor de repartiment per a Alberto San Juan (Sentimental) o el de millor actriu revelació per a Jone Laspiur (Ane).

Akelarre, de Pablo Agüero, va ser la pel·lícula amb més guardons, cinc, encara que els va rebre en els apartats tècnics i en la banda sonora, escrita per Maite Arroitajauregui i Aranzazu Calleja. Els Goya també van concedir per primer cop el premi a la millor fotografia a una dona, Daniela Cagías, per Las niñas.