Segons justifica a l’inici del llibre, Lluís Busquets i Grabulosa, col·laborador del Diari de Girona, fou sol·licitat pel grup olotí Rapsòdia Veus Literàries a escriure una passió per al segle XXI.

L’escriptor i periodista, segurament la persona del país que ha publicat més llibres sobre Jesús −entre els quals, Última noticia de Jesús de Natzaré (2006), amb quatre edicions i versió castellana, Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena: la història oculta (2009), també amb versió castellana, Jesús era un heretge (2014), Déu, el mal i el meu càncer (2017)− es posà mans a l’obra, però s’adonà que, per entendre la passió, calia entendre la vida de Jesús. Aleshores, pouant de les passions populars i recordant Processo a Gesú, de Diego Fabri (1955), elaborà Jesús, una història polèmica (Fòrum obert i crític),publicada aquest passat abril.

L’obra dramàtica posa en escena un debat, on es clarifiquen els punts d’arribada dels investigadors durant els darrers trenta anys sobre la història del Natzarè. Resulta que el senyor rector d’una parròquia convida a diferents experts a un Fòrum crític i ecumènic sobre Jesús el Natzarè: un pare dominic anomenat Domènec Alfar, que aporta un il·lustrador PowerPoint al debat (el PowerPoint és al núvol i es pot baixar a partir del link que es troba en la publicació) i la doctora Mireia Martínez, pastora luterana de Heidelberg. El fòrum, tanmateix, ha portat entre el públic Carme Gomis, membre de la Comissió Bíblica Pontifícia i el pare Rodolf Guillén, jesuïta i exdegà de la Facultat de Teologia de Barcelona, que va amb clergyman i, tanmateix, no pot passar desapercebut. Entre el públic, també seuen el metge ateu, però de tarannà obert, Manuel Parés, el conservador Eduard Miró, membre de la Junta «Germanor i Cristianisme», i la feminista Tura Olivet. Tots plegats, des de postures diverses, debaten sobre els punts més polèmics de la vida de Jesús (no va néixer a Betlem, tenia germans i germanes, Magdalena no va ser cap prostituta, els apòstols representen diferents faccions de l’Israel dels eu temps, el darrer Sopar no va ser cap celebració de la Pasqua Jueva, els romans no deixaven apropar ningú a una crucifixió ni vora la creu, va ser crucificat nu i lliurat a rapinyaires, gossos, i salvatgines, els evangelis no coincideixen a partir de la mort...). El fòrum resulta altament interessant, fins i tot amb un punt d’intriga i diversió. En alguns moments apareix en escena el mateix Jesús i personatges acompanyants (miracles de l’hemorroïssa i de la sirofenícia, i condemnes de Pilat i de Caifàs).

Val a dir que l’autor ha pensat l’obra com una escenificació que pugui representar-se en diferents llocs de les nostres ciutats −teatres, auditoris, bars...− o convertir-la en un muntatge televisiu, però també per a grups d’aficionats parroquials o catequètics, a tots els quals atorga llicència per afegir o suprimir tot allò que creguin més convenient. L’obra va prologada pel professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Barcelona, doctor Rodolf Ouigdollers, que no s’està de dir que «es tracta d’una representació trencadora» ni que «avui la fe suposa reflexió crítica i renovació de coneixements». En la bibliografia de Busquets i Grabulosa, doncs, aquesta no és una obra menor. Jesús, una història polèmica és una obra intensa, escrita sense complexes ni partits presos, que supera les posicions conservadores de molts mites arribats gairebé a dogmes sense cap base, un crit a la interpretació crítica del llenguatge simbòlic dels textos sagrats, una proposta honesta d’un intel·lectual cristià del segle XXI, que voldria, per a tothom, una fe adulta i crítica.