«Cada vegada que dius ‘tinc que’ moren 15 filòlegs» o «No em ‘donis’ petons. Fes-me’n» s’han convertit en els nous eslògans del català correcte. Si fa uns anys la Queta ens interpel·lava a parlar sense vergonya, ara és precisament la vergonya, amb un regust d’humor àcid i transgressor, la que provoca la reflexió.

Les artífexs: les germanes banyolines Valentina i Júlia Planas. Des de les seves dues vessants professionals, la filologia catalana i el disseny gràfic, han explorat el taló d’Aquil·les de la llengua des de la incorrecció. D’aquí va néixer, ara fa cinc anys, La Incorrecta, primer en forma d’empresa de correcció i assessorament lingüístic, que de seguida va optar per les xarxes socials com a aparador per a captar clients a través de continguts que condensaven les seves tesis afilades. Ara, consolidades com a fenomen amb més de 55.000 seguidors, han publicat el seu primer llibre, Parla bé, collons! (Montena).

El defineixen com «la guia més incorrecta del català» amb dos ingredients clau: «humor i amor per la nostra llengua». L’encapçala un decàleg que reinventa els Deu Manaments, i va des d’«Estimaràs Pompeu Fabra sobre totes les coses» a «No consentiràs pronominalitzacions errònies», passant per «No accentuaràs en va» o «Santificaràs els accents diacrítics». El llibre aglutina nocions ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques sota un mateix patró: l’humor. I aquest és, segons una de les seves creadores, Valentina Planas, un dels secrets de l’èxit. «Ens hem mullat i hem trobat una manera diferent de comunicar el català, barrejant humor, llengua i actualitat». Parla bé, collons!, és, doncs, una guia bàsica que no està pensada per a ser llegida, sinó «per a ser consultada». L’objectiu: combatre la degradació de la llengua catalana.

Tot i tenir una clara vocació de servei per a catalanoparlants amants dels barbarismes, el llibre ha aconseguit arribar a mans d’un públic plural, des d’adolescents a jubilats, passant per persones nouvingudes que es troben en ple procés d’aprenentatge de la llengua. El feedback, com no podia ser d’una altra manera, també ha arribat per les xarxes socials. I és que, segons confessa Planas, «amb totes les històries emocionants que ens han explicat, ja ha valgut la pena escriure el llibre».

Una declaració d’intencions

I és que, lluny de voler «salvar res ni de fer-ne bandera», defensen l’humor com a motor de canvi. Conscients que ningú vol ser corregit, han detectat que «interpel·lar l’altre fent broma, funciona». «Corregim, sí, però ho fem a la nostra manera, amb un to més ‘gamberro’, i tot i així parlem de llengua», assenyala.

Un estil que defineixen com a «modern i atrevit», però confessen que no és res més que la personalitat real del seu alter ego, el de la Valentina i la Júlia, filòloga i dissenyadora.

Revertir la tendència

La publicació de Parla bé, collons! també els ha permès palpar el pols a la llengua, a partir d’on sentencia que «hi ha un interès real d’un públic real». Tot i així, recorda que «és

important ser conscients del moment crític en què es troba el català pel sol fet de ser una llengua minoritzada». I és que reconeix que «la situació del català és preocupant, i fins i tot podria desaparèixer». En aquest sentit, allunyant-se d’un David contra Goliat, confessa que el llibre respon a un ara i aquí. «Ens centrem en el que podem fer ara per la nostra llengua», sosté, i recorda que «ningú voldrà parlar una llengua que estem dient que es morirà».

Realistes però optimistes, les germanes Planas fan una crida: «fer pinya i focalitzar en positiu».