A ritme de musical, amb estrelles omplint la famosa catifa vermella del Palais de Festivals i celebrant el retorn a la presencialitat després de la cancel·lació de l’edició 2020.

Així va inaugurar Canes ahir la 74a edició del certamen, amb l’estrena mundial de Annette, el molt personal musical de l’inclassificable director francès Leos Carax protagonitzat per Adam Driver i Marion Cotillard. Carax, que torna a Cannes després de l’èxit de Holy motors del 2012 ha estat pràcticament una dècada sense rodar. El seu és un musical personalíssim, que fuig de qualsevol convencionalisme i amb una esplèndida banda sonora del duet de culte nord-americà Sparks.

Però sens dubte, l’autèntica estrella de la cerimònia inaugural va ser Jodie Foster. L’actriu i directora nord-americana, que va trepitjar Cannes per primera vegada el 1976 -amb només 14 anys- per presentar Taxi driver de Martin Scorsese, va recollir la Palma d’Or honorífica per la seva llarga i excepcional trajectòria. Foster, que avui tindrà un molt esperada trobada amb els mitjans de comunicació, és la primera gran estrella de Hollywood que aterra a Canes, juntament amb Spike Lee, que presideix un jurat que tindrà molta feina: mai el festival havia programat 25 pel·lícules a competició per la Palma d’Or, fet que demostra l’excepcionalitat d’aquesta edició.

A la roda de premsa del jurat, el director afroamericà va carregar amb la seva habitual vehemència contra Trump i Putin, fent diversos al·legats polítics. Lee va dir literalment que els negres segueixen sent «caçats com a animals» als Estats Units. Acompanyat per la resta de membres del jurat, entre els quals hi havia les actrius Maggie Gyllenhaal i Melánie Laurent o les realitzadores Jessica Hausner i Mati Diop, Spike Lee va acaparar totes les mirades pel seu discurs directe i sense pèls a la llengua.

Canes es va posar en marxar amb aparent normalitat, tot i que van ser ben visibles els estrictes protocols Covid per accedir a tots els espais del festival. Durant la jornada d’ahir ja es va fer evident una molt menor afluència de premsa i acreditats respecte al que és habitual. Mentre els acreditats provinents d’Europa pràcticament s’han mantingut, d’altres zones, com Àsia i Llatinoamèrica, gairebé no tenen presència al festival.