Després que la companyia suïssa Béjart Ballet Lausanne inaugurés dissabte el Festival Castell de Peralada, amb Ballet for Live, dijous també es van reviure emocions d’estrena, i aquesta vegada per partida doble. L’emergent companyia Ballet de Barcelona va actuar per primer cop al festival amb Perspectives, proposta trencadora de nova creació, que es va poder veure en un nou escenari, el Mirador, ideat expressament per a l’ocasió.

I és que la platea convencional de Peralada es va convertir en una més que visible passarel·la per on anaven desfilant els ballarins sota l’atenta mirada dels espectadors que els rodejaven. Chase Johnsey, protagonista i precursor de l’obra, ho tenia clar: revolucionar el món del ballet clàssic i contemporani era el seu principal objectiu quan va crear Ballet de Barcelona, el 2019, i dijous ho va demostrar amb escreix.

Nou anys després, una companyia de dansa catalana va tornar a actuar a Peralada amb un espectacle inèdit, que gira al voltant del nord-americà Johnsey, director artístic i ballarí polifacètic, que és capaç de posar-se a la pell de diversos personatges d’una forma ambivalent i minuciosa. Però el més transgressor és que ha estat el primer home a ballar rols femenins en el ballet més tradicional.

A través de Perspectives, Johnsey va emprendre un viatge autobiogràfic cap a un món de lluita i transformació, tot revolucionant els estereotips de gènere i plasmant els traumes que va viure de més jove, quan no se sentia a gust en els rols masculins de la dansa.

Durant la primera part de l’espectacle, la més fosca, és on més es va reflectir aquesta vivència. L’ambientació de l’escenari es va tornar lúgubre i l’espectador va poder copsar el passat tràgic i pertorbador del protagonista, que s’interpretava a ell mateix des del naixement fins a l’actualitat d’una manera rigorosa i extrema que deixava el públic glaçat a les cadires. Cal destacar el paper dels ballarins que l’acompanyaven, vestits de negre i amb mirades aterridores. I també el protagonisme imprescindible de la seva mare -interpretada per Lisa-Marie Vervoort- un paper crucial per entendre l’essència de l’obra. Ella sempre va recolzar Johnsey en les seves decisions, tal com ha explicat l’artista en diverses ocasions. La seva pèrdua va suposar un autèntic trasbals en la seva vida i aquest és un dels moments més punyents que es visualitza en l’obra. La primera part, a més, es va inspirar en l’Aneguet lleig d’Andersen.

Segona part, clàssica

L’actuació inesperada i trencadora del cantant Víctor Arbelo - acompanyat d’un guitarrista- que va interpretar la cançó Mi Condición, tot un himne cap a la igualtat de gènere, va donar pas a una segona part totalment oposada a la primera. Els colors foscos es van diluir pels blancs immaculats dels cignes, interpretats per les mateixes ballarines que minuts abans havien apagat l’escenari, i arrencava l’adaptació de la segon acte del Llac dels cignes d’Ishii. Però hi havia un matís a destacar tot i que passava totalment per desapercebut: el paper protagonista de l’Odette no l’interpretava cap ballarina, sinó Chase Johnsey amb tota la seva esplendor. Aquí va ser on va deixar anar totes les seves habilitats artístiques i va demostrar perquè és un dels ballarins més prestigiosos del món i que les disciplines artístiques són l’eina més poderosa per trencar barreres cap a la llibertat i la inclusió.