Apareixen les primeres lletres dels crèdits finals, acompanyades d’una música que et transporta de nou als anys més quinquis de la transició espanyola i les reaccions del públic no es fan esperar. Sortint de la primera sessió de diumenge als cinemes Albéniz els espectadors gironins comenten que els ha agradat Las leyes de la frontera, la nova pel·lícula de Daniel Monzón ambientada a la Girona del 1978, i que la troben «fidel» a la novel·la homònima de Javier Cercas publicada el 2021.

Entre divendres i dissabte gairebé 600 espectadors ja l’havien anat a veure a les sales de Girona ciutat i Salt que la projecten, i pel que fa a les xifres globals, unes 18.300 persones s’havien assegut a les butaques dels cines de tot Espanya. Una estrena que ha de competir amb d’altres més taquilleres tant d’àmbit internacional amb l’última de James Bond, Sin tiempo para morir de Cary Fukunaga, com d’àmbit espanyol, amb Madres Paralelas de Pedro Almodóvar.

Segons les primeres dades provisionals publicades, l’adaptació cinematogràfica de Las leyes de la frontera entra en sisena posició en el rànquing de films més vistos. Per davant s’hi troben Sin tiempo para morir, La familia Addams 2: La gran escapada, Madres Paralelas, Dune i Maixabel. En canvi, a Girona avança posicions fins a situar-se al top tres del rànquing, només per darrere de James Bond i Almodóvar, films que ja solen arrossegar seguidors incondicionals.

Tenint en compte que són dies de pont on molts aprofiten per fer una altra mena d’activitats, s’espera que les xifres totals augmentin en les pròximes setmanes. Especialment per aquells que volen teletransportar-se fins als seus records a través de la gran pantalla. «Vinc a veure-la perquè soc de Girona i és una època que jo vaig veure, vull reviure situacions que he conegut en la meva joventut», explica l’Enric. Una altra veïna, que prefereix no revelar el seu nom, destaca en sortir de la sala que «personalment, no recordava que a plena llum del dia i a quatre passes del centre de la ciutat hi hagués aquest ambient tan marginal. Tampoc coneixia molt la zona, llavors jo estudiava a la facultat i vivia en una residència i em semblava que el barri xino quedava molt lluny».

Tots els espectadors preguntats coincideixen que han gaudit amb la història i amb la presentació dels escenaris. «Que la trama es desenvolupi a Girona és un atractiu indiscutible. He vingut per això i perquè quan vaig llegir el llibre em va agradar molt, així que en el meu cas es tracta d’un doble atractiu», comenta la Maria Eugènia. L’Albert, que també ha llegit el llibre, apunta que «l’adaptació és fidel tot i que al film hi ha algun punt que està més comprimit, suposo que per com ha de ser el llenguatge cinematogràfic».