Salut mental, llibertat sexual i acceptació personal es donen la mà en "Collapsed In Sunbeams", més que un disc, "un espai segur", com una carícia de la britànica Arlo Parks que li ha proporcionat l'últim Mercury Prize, un premi Brit a l'artista revelació i una nominació als propers Grammy.

"En la música cal ser vulnerable. Jo no puc posar-me filtres a mi mateixa i la música que adoro és la d'artistes com Sufjan Stevens o Phoebe Bridgers, que tenen aquesta franquesa i que per això emocionen", argumenta la jove artista en una xerrada amb Efe sobre una de les grans qualitats de les seves cançons.

La setmana vinent serà possible escoltar-la per primera vegada en format de sala a Espanya, aquest dilluns 29 de novembre a la gran d'Apolo a Barcelona i solament un dia després a La Riviera de Madrid, després de la necessitat d'augmentar l'aforament en ambdues ciutats per l'expectació.

Nascuda a Anaïs Oluwatoyin Estelle Marinho (Londres, 2000), són molts els que en els últims mesos parlen d'ella, inclosa Billie Eilish, que la va assenyalar com una de les seves artistes favorites. També els Brit Awards, que la van designar "millor nova artista" en la seva última gala, on així mateix es va batre amb Dua Lipa pel premi al "millor àlbum".

"La raó per la qual faig això és pel meu amor a la música. Aquests reconeixements en tot cas el que fan és empènyer-me a seguir treballant tan durament com ja ho feia i a ser jo mateixa, a ser honesta en la meva forma de fer música", afirma.

Aquest guardó no se'l va emportar, però sí l'igualment prestigiós Mercury Prize, que atorga la premsa musical al millor disc del Regne Unit i Irlanda, distincions totes que se sumen a la recent nominació a l'artista revelació en els Grammys, "una meravellosa sorpresa", diu.

En la seva concepció musical van jugar un paper important els seus orígens africans (part de Nigèria, part de Txad) i francesos (la seva mare va néixer a París). "La música que escoltava a casa tenia un origen multicultural i això em va fer més permeable a diferents formes diferents de veure el món i em va donar un gran sentit de la curiositat", ratifica.

Així va arribar a un dels seus grans referents, Joni Mitchell (a més de la poetessa Sylvia Plath). "Vaig créixer amb internet i amb Youtube, m'agradava indagar en diversos períodes i fer les meves pròpies troballes", revela Parks, qui conjuga en la seva música pop i folk alternatiu amb la suavitat del r&b.

Quan se li va concedir el Mercury, es va destacar tant la seva veu tan personal com la seva capacitat per abastar en les seves lletres temes com la llibertat sexual (ella és obertament bisexual), l'apatia i la cerca d'acceptació personal.

"No intento fer una crònica del que suposa ser una jove de vint-i-pocs anys, sinó més aviat explicar les meves pròpies experiències. Jo no puc parlar per tothom de la meva edat", es defensa davant els que veuen en ella la veu de la Generació Z.

Aquesta obertura xoca no obstant això amb la recomanació que la seva promotora realitza abans d'aquesta entrevista. "Gens de preguntes sobre salut mental, sexualitat o qüestions racials".

"El que vull dir sobre aquest tema està en les meves cançons. I les preguntes que de vegades em fan sobre aquests temes són molt invasives, per això prefereixo que sigui la música la que parli per si mateixa i no haver d'explicar cada detall de la meva identitat", justifica.

Compost en l'inici de la primavera del 2020, el confinament li va permetre anar més enllà en les seves emocions i en la seva música i el resultat és un disc que s'escolta "com un amic que et parla en la intimitat de la teva cambra".

"Per descomptat vull que la meva música sigui com un espai segur pels que s'apropin a ella. M'agrada crear aquesta sensació de confiança, com d'arribar a casa", subratlla.

Sobre la taula, dues qüestions d'actualitat. La primera és la supressió de la distinció per gènere que es mantenia en algunes categories en els propers Brit Awards, tal com va reclamar Sam Smith, qui s'identifica com a persona no binària.

Tem que això es torni en contra de les dones en les properes edicions i tinguin menys presència entre nominats i guanyadors? "No, no temo per això. Aquesta divisió per gèneres era una cosa excloent que deixava fora molta gent i és important que celebrem tothom, no que ho dividim en aquestes categories", reivindica.

D'altra banda, es mostra d'acord en la petició d'Adele que acaba de portar a Spotify a anul·lar que, sistemàticament, l'escolta d'un àlbum seguís un ordre aleatori.

"Els discos són artefactes construïts amb moltíssima dedicació, inclòs l'ordre en el qual han de ser consumits. En els últims temps, no obstant això, s'ha tornat molt fàcil picar-hi. Jo segueixo sent una gran fan del concepte d'àlbum i, per tant, d'escoltar-los com van ser dissenyats pel seu autor", assenyala.

Encara que mai deixa d'escriure, afirma que encara és "aviat" per pensar en una continuació per "Collapsed In Sunbeams", que presentarà a Espanya la setmana vinent en viu amb l'objectiu de crear "aquest espai segur" del qual parlava i, ja a l'estiu, com a part de l'immens cartell del festival madrileny Mad Cool.